Treure’s la por de sobre – Pere Prat

0

5_bolsas_caidas_operador_1.jpg En aquests moments es fa molt feixuc escriure sobre temes més o menys lligats amb l’economia. Costa molt trobar notícies constructives i optimistes. Vivim una situació de guerra de trinxeres. La sensació de viure permanentment a la defensiva, pendents que en qualsevol moment podem -econòmicament- ser ferits de gravetat. És la percepció que es recull al carrer. L’expressió d’un estat d’ànim. D’un pessimisme que creu que pot ser encara pitjor. Pocs es refien dels polítics que parlen de brots verds. Que sortirem de la crisi a finals d’aquest any o del proper… Tothom es malfia d’aquest voluntarisme que espera el bon temps assegut, sense que s’hagi de fer res mentre cap llar s’escapa de la preocupació. Les anàlisis dels experts no són gaire coincidents en el diagnòstic i es polaritzen en dos grans corrents. Els que diuen el que veuen i miren de ser honestos i els que creuen que l’economia és un estat d’ànim i per tant és millor engrescar-se. Però les expectatives es barregen amb la política. I aquesta està interessada en “les seves coses” i en justificar-se -amb consideracions exculpatòries, però desesperançades- invitant a la ciutadania a un submís i pacient gregarisme. Així hom ha assumit que la superació de la crisi vindrà en un procés llarg i dolorós. Saben que la crisi ja ha fet moltes víctimes i que en farà moltes més encara. S’ha assumit que és molt profunda, que les seves causes són globals –però també locals- i que han fracassat les receptes tradicionals. Els estudiosos de Keynes se senten acovardits davant els comentaris dels premis Nobel d’economia d’avui. Sembla que no hi ha solució amb les propostes de Krugman, Stiglitz, Prescott, Pisarides, ni amb les d’altres que han creat escola com Friedman, Schultz, Modigliani o Tobin. Ara tothom es conforma dient que és una crisi estructural. De sistema. D’arrel financera i de decisions especulatives i interessades. I l’horitzó ja no és enllà, sinó davant del nas. Hi ha por de perdre el que es té. El model de benestar, que ara ens diuen que només era viable en unes circumstàncies que ja no tornaran. Perquè Occident ja no es podrà aprofitar de les altres economies del món. I de sentir-se acusat per haver estirat més el braç que la màniga i d’haver sucumbit a un consumisme desenfrenat. I es tanquen els ulls a riscos llunyans que s’han fet propers encara que es generin als Estats Units, Korea del Nord, la Xina o a la ribera sud del Mediterrani. Els que no poden guanyar diners demanen que els rics contribueixin més a les despeses de tots. Pensen que així pal·liaran les retallades, les reduccions salarials, la precarietat, l’atur i els desnonaments. Així apaivaguen el sentiment d’injustícia. De desprotecció i de malfiança. Però no tots s’acaba repartint millor el que hi ha. S’han de tornar a netejar els viaranys per crear riquesa. La gent no vol subvencions sinó feina. Sentir-se amo del seu destí i no súbdit de qui reparteix. I a Catalunya, tradicionalment industriosa i activa, creadora d’ocupació, s’hi afegeix un factor addicional. L’espoli fiscal. I aquest ha tingut un impacte decisiu en la conformació de la majoria de les deficiències actuals. Cada any, cada dia, es succiona el 8% del PIB català. Al voltant de 15.000 milions d’euros anuals de mitjana durant els darrers trenta anys. Més de 13.000 el 2012. I no hi ha signes de que això hagi de canviar. Però no és moment d’estar amagats en un forat, pensant que els desnonaments, impostos i retallades són armes mortíferes. Tampoc de queixar-se pel maltractament de l’estat. És hora de recuperar el protagonisme. De no preguntar-se pel que ens han de fer els altres per sortir del pou on som. És hora de començar a fer coses. Tots i cadascú. D’organitzar-se. De crear grups amb qui compartir projectes, anhels i il·lusions i deixar el desànim. Aquesta setmana, a Igualada, la Mostra ens ha ensenyat quants projectes es poden fer amb els mitjans disponibles. Grans resultats derivats d’una molt bona capacitat organitzativa. Innovant, sent creatius, sabent trobar oportunitats i gent que vulgui compartir-les. Traient-se la por de sobre. Pere Prat