Treure faves d’olla

T

L’estat ploma als catalans d’una manera tan eficaç com efectiva. Els diners dels contribuents, els impostos, desapareixen sistemàticament cada mes i cada trimestre dels comptes corrents d’empreses i gestors, que són els intermediaris obligats a fer la feina bruta al fisc. La neta la fem tots un cop l’any. Confiscació n’és el nom correcte, fiscalitat l’eufemisme. Com sabem Espanya ha endossat als catalans la solidaritat infinita escarmentant als +7 milions que tenim veïnatge civil català i DNI espanyol; de moment. I sota aquesta premissa ens està prenent diners de més per repartir-s’ho a conveniència, satisfer deliris de grandesa, un àpat de franc cada dia i alguna que altre pensió de per vida, tot privilegiant intel·lectuals de pilarica, xiruca i ermita i adoctrinant funcionaris que amb l’excusa de la capitalitat s’han apropiat política i administrativament de totes les estructures de l’estat. La gegantina operació de captació de recursos pel manteniment i dispendi d’aquesta follia de nou rics d’alta velocitat i fracassat latifundisme crioll i colonial d’estil castellà la porten a terme totes les entitats bancàries; totes sense excepció. Cada oficina acapara la recaptació la registra i en transfereix els apunts als serveis centrals del seu banc. Aquesta central canalitza els imports vers un compte especial de l’Agència Tributària espanyola. Compte des d’on es nodreixen els ministeris i misteris del gran Madrid, la eixuta i àrida mega-vila sense murada ni muradal on es va gestar la confabulació d’una unitat de destí unilateral. Conte de fades radial més que radiant, on la princesa no es diu carolina sinó coronil·la. Per observar la magnitud del modus operandi només cal donar una ullada al calendari de cobrament del impostos revolucionaris que apliquen des del Ministeri d’Economia i Finances, veritable peça clau que greixa i engreixa regne, palau, armes i viatges oficials: http://www.agenciatributaria.es/static_files/AEAT/Contenidos_Comunes/Diversos/Acceso_Directo/A_un_click/Calen_contri_2012_ca_es.pdf Milions i milions d’euros aporta Catalunya a l’erari públic que van a parar a una capital que no es ni propera, ni legítima, ni històrica, ni comtal. Gegantines xifres quins sumands, conceptes i balances fiscals romanen ocults com un dels secrets més ben guardats de l’estat: el menys transparent del món. L’estat que l’Europa de valors democràtics observa estupefacta i amb el cas dels catalans damunt la taula a l’espera del què decidim. Tot el producte del saqueig s’espanyolitza pel bé del comú; d’un comú del qual no en som part vista la negació de nació. La nostra càrrega impositiva fruit de la dinàmica productiva de la trempada societat dels països catalans és d’explotació i colonització, no pas d’inversió. Territoris matiners i feiners, on per terra mar, aire, subsòl i plataforma continental som espremuts pel megalòman estat manilla. Regne que de dins estant fa plorar al rei i de lluny el fa riure. Però ell sempre torna a casa. Serà pel sou, serà per deixar-nos sota el jou i a mans d’un nou VIè Felip menant un projecte que, per roc i ruc, ha fet fallida i -diuen altres veus- que per lladre també. Lladregot, doncs, que un cop enxampat i xifrat el picaresc arranjament de comptes en lloc de retornar les quantitats indegudes és posa gallet i diu fer-nos almoina, ens socorre amb una bestreta i a sobre ens fa pagar interessos d’allò que ens deu. Increïble! Mantenir aquesta alarmant situació o és de imbècils o és un insult a la intel·ligència. I sí no en tenim prou amb les finances d’aquí també ens volen fer pagar la caixa de l’ós i l’arboç, blancs d’ulls, que de tan que ‘molava’ amb poc ‘Rato’ va acabar estrellada fent- nos treure els colors mentre uns en treien els calés i a uns altres els hi venien les calors. Si ens parem a pensar què paguem i com ho paguem, d’on i com es genera i valoréssim el nostre país pel que és i no pel que ens diuen que ha de ser, veuríem que com més petit és un estat més bé pot suportar i digerir qualsevol crisis. Es fa urgent gestionar i administrar l’espai català, social, empresarial, cultural, polític i fiscal de manera transparent i democràtica com a arma de xoc i revulsiu per pal·liar el patiment de milers de famílies que veuen com l’extrem de la pobresa, atur i mal estar no para de créixer. Hi ha noticies que no surten a primera plana als diaris o revistes del cor i que caldria subratllar com a mostra d’una manera de fer i de malgastar diners de veritat. Una ullada al Butlletí Oficial de l’Estat em dóna fe de com prioritzen bastos a persones http://www.boe.es/boe/dias/2012/09/08/pdfs/BOE-A-2012-11410.pdf La dèria armamentista -i les maniobres militars- de l’Espanya del crac ha continuat sense retall ni vergonya des del 2009. Poca broma. Com ho és de beneit el descomunal cost de mantenir sumptuoses ambaixades perquè es noti que són espanyoles i no llatinoamericanes o les vora de 80 seus de l’Instituto Cervantes dedicades a promoure la llengua castellana al món. Però senyors! quan avui tots sabem i hem assumit que l’idioma internacional de comerç, fires, congressos, universitat i intercanvi científic, turisme, és per excel·lència, l’anglès! En quin segle viuen? Vaja que intentant espanyolitzar el planeta, eh, senyor Wert? Mentrestant Brussel·les es posa les piles i comença a separar els estats tòxics totxos i nocius dels estats assumibles solvents i amb talent. Sap que Catalunya al sud d’Europa sempre ha fet bullir l’olla i que Espanya no sols no respecta diferències culturals internes sinó que promou divisió empobrint qui més treballa i mal invertint en infraestructures desastroses, asfalt gratuït i farcida de governs autònoms absurds. Catalunya, en canvi, només té una única autonomia, raonada, sostenible: l’Aran. I entre altres peculiaritats positives, no té línies d’AVE -TGV o TAV- deficitàries, les autopistes ja són de peatge, i és capdavantera en recerca i innovació. Ni ho dubten: traurà faves d’olla, tirarà endavant, serà dels que paguen i generosa no li faltarà el festeig. En canvi, l’estat dolent, Espanya, pinta mal…ho saben, ho sabem. Manel Ramoneda