Tres Revolucions (i 3) – Jaume Singla

59

En deixar tota l’estructura bàsica de l’Estat en mans dels partits polítics, ens va condemnar a viure sota un règim de corrupció. La conseqüència lògica de deixar intacte el poder dels franquistes. Podríem dir que -amb matisos- estem vivint la continuació del franquisme. La dinastia borbònica va ser designada per Franco en persona i, per exemple, el Consejo de Estado és presidit per Romay Beccaria, capitost franquista. I així portem quaranta anys. I pel que veiem a Madrid aquests dies, no sembla que els “grans partits espanyols” estiguin gaire disposats a canviar aquest estat de coses.
A Catalunya però, les coses estan evolucionant. Miraré de exemplificar-ho en el que en dic “ tres revolucions”.
La primera revolució em va passar desapercebuda el seu moment. ERC va encapçalar la seva llista al Parlament Europeu amb un independent i amb un militant d’un altre partit…. i va guanyar les eleccions per primera vegada des de la II República.
La segona revolució la vàrem veure i viure tots plegats: fa un any que sense intervenció dels partits, ni de les institucions, només amb el treball de més de 40.000 voluntaris civils, dos milions i mig de catalans votàvem en una consulta popular exigint la independència de Catalunya. Els partits espanyols i/o unionistes quedaren totalment superats i l’aparell de l’Estat va quedar uns dies en estat de xoc. Durant vint-i-quatre hores fórem lliures i sobirans.
La tercera revolució -que és contra l’Estat Espanyol- la vàrem fer amb la creació de la candidatura unitària de Junts pel Sí, on per primera vegada, els dos partits majoritaris de Catalunya, feien un pas al costat i donaven protagonisme als ciutadans. El funcionament a base de voluntariat va fer que més de 116.000 candidats virtuals hi donéssim suport i malgrat les amenaces (gobierno, banca, exèrcit, determinada església, mitjans de comunicació….) o els impediments per als catalans que viuen a l’exterior, la candidatura de Junts pel Sí va guanyar àmpliament les eleccions i, amb els diputats de la CUP (uns altres que funcionen sense partit) disposen de majoria absoluta al Parlament de Catalunya.
L’inici de les consultes populars a Arenys i altres decisions populars han impulsat aquests canvis que ens han de portar a allunyar-nos d’un Estat que ha permès els 27 assassinats del GAL (PSOE), la guerra d’Irak (Aznar-PP) o les martingales econòmiques dels Pujol-Ferrusola entre altres coses.
A Catalunya estem trencant amb el règim borbònic i els seus servidors i no ho estan fent els partits, sinó que ho fem els ciutadans…. malgrat algunes indecisions dels nostres polítics.
Jaume Singla