Tres revolucions (2) – Jaume Singla
T

13 de novembre de 2015

A l’arribada del PSOE de Felipe González i Alfonso Guerra al poder, l’Estat va deixar anar un missatge molt clar: si no molestes políticament, pots robar tant com vulguis. El “nou” Estat administrat pel PSOE va utilitzar dos casos politicojudicials per deixar clara la seva intencionalitat de donar tot el poder als secretaris generals dels partits, autèntics administradors “del règim”.
Just arribar al poder, el PSOE va expropiar el grup d’empreses Rumasa pel convenciment que Ruiz Mateos era el que es va conèixer com a “trama civil del Golpe de Estado del 23-F”. El grup Rumasa mai va ser retornat a Ruiz Mateos, sent revenut posteriorment a un seguit d’empresaris afins al PSOE o a amics personals de Felipe González. Es va regalar Galerias Preciados al multimilionari veneçolà Carlos Cisneros que posteriorment les va vendre -amb un fabulós benefici- al Corte Inglés.
També per la mateixa època, una dotzena d’empresaris igualadins foren empresonats -amb pena de telediario durant setmanes- pel presumpte delicte d’estafa a al Seguretat Social. Anys després, quan es varen jutjar els casos, no hi havia delicte, però l’avís ja estava donat i l’empresariat igualadí va quedar molt tocat.
El segon missatge va ser contra l’aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol, en el que es va conèixer com Cas Banca Catalana. Aquest banc, amb fortes inversions industrials a Catalunya, es va veure afectat per una crisi econòmica que el va portar a ser venut al Banc de Bilbao, amb una forta pèrdua de capitals per als seus accionistes, en la seva majoria catalans.
El pare de Jordi Pujol -l’avi Florenci- n’havia estat el fundador i, pel que hem vist després, va tenir més responsabilitat de la que se li va atribuir en aquell moment i el cas va esquitxar Jordi Pujol, acusat per l’aleshores fiscal Carlos Jiménez Villarejo. Felipe González va desactivar el cas i, d’alguna manera, va marginar a Jiménez, enviant-lo a altres responsabilitats que no interferien en el poder polític. Jordi Pujol va quedar exculpat i amb les mans lliures per fer i desfer en assumptes econòmics, sempre que quan fossin necessaris els vots de CiU per bastir majories de govern del PSOE o del PP, els cedissin sense reclamar més autogovern per a la Generalitat.
Els presidents de les diputacions -amb uns pressupostos enormes- eren -i són encara- elegits directament pels partits. L’alcalde que no mantingui bones relacions amb la Diputació -és a dir, amb el partit que la governa- se li neguen les inversions al municipi.
D’alguna manera, el règim creat pel franquisme, basat en les adhesions polítiques, s’ha mantingut fins als nostres dies -i ja són gairebé 40 anys- fent del servilisme, quan no de la corrupció, el sistema de funcionament a tots els nivells de l’administració.
Jaume Singla

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta