Transparència – Jaume Singla

T

En aquest país tenim un greu problema de corrupció política. Avui dia, a Espanya és difícil trobar una institució pública que estigui neta i, de moment, només la justícia i la premsa ha intentat posar una mica d’ordre al desgavell general. Els ciutadans molt difícilment poden conèixer el destí dels seus impostos i encara avui la majoria d’institucions públiques mantenen una total opacitat sobre els seus pressupostos. A causa de l’opacitat general és difícil conèixer què ens costa un alcalde, un president del consell comarcal, un diputat, un conseller o els costos dels grups parlamentaris. És clar que si mirem el que és administració estatal la cosa encara és pitjor. No se sap ni què ens costa ni com s’administra la Casa del Rei. No sabem què ens costen els ministeris i, per no saber, no sabem ni tan sols què ens costa la delegada del govern a Catalunya, la inefable Llanos de Luna. I si parlem de l’exèrcit “ejpañol por supuesto” o del Centro Nacional de Inteligencia, l’opacitat és absoluta. Ningú no ha confirmat oficialment quants agents secrets operen a Catalunya des de l’inici de la campanya per la sobirania. Per no parlar dels 2.200 milions d’euros invertits per la Marina de guerra espanyola per a la construcció d’un submarí que, de moment, pesa massa i no flota. Si ens quedem a Catalunya sabem que la Sanitat està patint retallades pressupostàries i al mateix temps, s’estan plomant els pressupostos a través d’empreses de gestió que, oficialment no han de donar comptes a ningú. Només dos joves periodistes, a través d’una revisteta mensual “Cafè amb llet”, han aconseguit que la Sindicatura de comptes revisi els pressupostos dels organismes que administren la sanitat del Maresme… i la del conjunt de Catalunya. Si ens quedem a Igualada, gràcies a una opacitat total, l’equip de Jordi Aymamí podia fer comptabilitat creativa per fer quadrar els comptes de l’ajuntament, utilitzant els pressupostos de les empreses municipals. Al darrer pressupost de l’era Aymamí es valoraven en 2,5 milions d’euros, dues petites finques -per enderrocar- al passeig de les Cabres. Si volem acabar -o almenys limitar- amb la corrupció generalitzada dels organismes públics, els ciutadans hem d’exigir transparència total. Hem de poder esbrinar el destí dels nostres impostos i analitzar les finances públiques. Només així podrem conèixer la realitat de l’espoli fiscal que no es redueix al que ens prenen des de Madrid, sinó també al que ens prenen des de les administracions locals, comarcals i nacionals. Si és cert que formem part de la Unió Europea s’ha de notar en la transparència de totes les finances públiques. No pot ser que al mateix temps que ens retallen en sanitat i en pensions, ara ens assabentem que estem subvencionant les begudes alcohòliques dels diputats a Las Cortes. Cal que puguem seguir el destí de cada cèntim. Jaume Singla