Transparència

T

Els ciutadans tenim dret a conèixer com es gasten els diners que donem a l’Estat a través dels nostres impostos, taxes i contribucions. Tenim dret a saber què ens costa l’exèrcit, la Casa Reial, el Senat, les delegacions del govern…. però l’Estat no dóna de forma directa i transparent aquesta informació. En època de retallades com ara, conèixer que l’exercit ens costa 45 milions d’euros diaris, segurament seria valorat negativament pels ciutadans a l’hora de votar. La transparència és un element indissoluble de la democràcia perquè permet que els ciutadans defineixin el sentit del seu vot. A més transparència, més democràcia real. Hi ha però també una altra transparència necessària: la dels comptes dels grans mitjans de comunicació de l’Estat. El grup editorial d’El Mundo -majoria de capital italiana- es diu que té uns deutes de mil milions d’euros. Un deute que només amb prebendes de l’Estat pot superar. El diari La Razón té també grans dificultats econòmiques per seguir sortint al carrer cada dia. Tele Madrid durant anys ha practicat una política informativa molt agressiva envers el PSOE i envers Catalunya. Una forma segura de tenir audiència a la Meseta. Ara que el PP té el poder absolut tant a la Comunidad com a l’Estat, el PP ja pot desmuntar tota l’estructura televisiva que ja no necessita. A banda de reduir despeses estructurals deixa l’espai ultra lliure per als d’Intereconomia que tenen uns deutes que podrien marejar. Informant esbiaixadament s’asseguren la mamella de l’Estat. El transvasament de directius entre les empreses periodístiques i la política ha estat una constant els darrers mesos. El cas més pregó és segurament el del ministre Wert i la seva esposa que, de formar part de la plantilla d’Intereconomia, han passat al govern i a TVE respectivament. No m’estendré en les ocurrències de Wert respecte de l’ensenyament, però potser val la pena dir que el govern de Rajoy/Wert ha gravat la cultura amb el 21% d’IVA i als toros amb el 10. A Espanya és més barat torturar un animal en públic, que representar els clàssics en un escenari. Els grans grups mediàtics mamen dels pressupostos de l’Estat i, sorprenentment també mamen dels pressupostos de la Generalitat. Un dels grans diaris estatals rep una subvenció milionària del govern de Catalunya, per un especial setmanal sobre llibres en català… i castellà. Quan veig la línia editorial de determinats grups mediàtics espanyols, blasmant en contra de les llibertats de Catalunya, entenc que ho fan per seguir mamant dels pressupostos públics perquè per lògica informativa no tenen cap mena sentit ni relació amb la realitat. El problema és que em fan sentir cornut i pagant el beure perquè gràcies a que, dia si i dia també, ens vesteixen de cartró, poden viure amb tota mena de prebendes. Jaume Singla