Tòpic de Capricorn

124

L’escriptor Henry Miller té una novel·leta breu que es diu Un diable al paradís. En ella s’explica la trista i tràgica història d’un astròleg taciturn al París bohemi i foll, farcit d’artistes, pintors i escriptors que Miller descriu tan bé en la seva excel·lent literatura. L’elecció de Quim Torra com a president de la Generalitat de Catalunya ha agafat amb el peu canviat a molta gent. Sense perfil mediàtic fort ni una pertinença clara a cap partit els seus antics tuits i articles han estat el seu primer taló d’Aquil·les. Personalment explicaré que vaig conèixer en Quim Torra fa uns anys, en una presentació organitzada per Paranoia Accions i que jo mateix vaig conduir d’un llibre d’Enric Vila sobre la figura de Josep Pla. L’ara Molt Honorable era l’editor de l’Enric. Recordo la sala de l’Ateneu força plena. I amb en Quim vam intercanviar algunes paraules després de la presentació.

Suposo que és lògic que digui que mai vaig poder pensar que aquell home de cos ample i tarannà bonhomiós seria mai president. Era impossible. Però el procés s’ho ha emportat tot per davant. I dos Capricorns, Puigdemont i Torra, nascuts amb un dia de diferència del mateix any, han acabat trobant-se sent al capdamunt, com la cabra tossuda que puja la muntanya, del cim més alt de la política catalana. Que dues persones nascudes a llocs diferents amb hores de diferència hagin unit així les seves vides no crec que pugui ser una casualitat. Però bé, és bonic creure que tot és atzar. Els unionistes suposo que també deuen pensar que és atzar que un home com Torra, amb paraules tan dures contra els espanyols sigui president. Després que Pasqual Maragall, també Capricorn i amic de Zapatero, que va fer un Estatut per encaixar Catalunya a Espanya almenys per una generació descarrilés sonorament no els hauria d’estranyar tant. De poc li va servir a Maragall parlar bé d’Espanya per no ser atacat i ridiculitzat per molta gent, inclosos els seus. José Montilla que va néixer a Iznájar el gener i també era Capricorn, una altra casualitat, va tenir un “regnat” breu, engolit per la dinàmica contra l’Estatut engegada per els poders fàctics de l’estat. Artur Mas, també nascut al gener no era Capricorn, i va durar més que els anteriors. Pujol que era Bessons, signe amb dues cares, de llegendària capacitat d’adaptació i capaç de fer el doble joc, és qui va durar més en el càrrec. Torra té l’oportunitat de trencar el tòpic i fer que Capricorn deixi de ser el signe maleït del zodíac al Palau de la Generalitat. Saben quin signe tenia Tarradellas? S’accepten apostes i m’hi jugo un sopar.

Bernat Roca, professor de Filosofia i Història