Testament del divorciat amb fills

164

La setmana passada va venir la Mireia a la notaria, s’ha separat recentment d’Albert i volia saber què succeiria en cas de morir ja que tenia un testament fet a favor d’ell. Tenen dos fills comuns, i la separació desgraciadament ha estat traumàtica per l’existència de terceres persones, per la qual cosa vol deixar ben clara la seva voluntat de deixar els béns als seus fills. Em planteja diverses preguntes que li contestem:

Queda anul·lat testament anterior a favor del seu marit?. A Catalunya queden anul·lades les disposicions testamentàries a favor del marit o esposa en cas de divorci o ruptura de la parella de fet. El problema ve en cas de mort mentre s’està tramitant el divorci o poc després de deixar de ser parella de fet, ja que caldria acreditar que estaven separats de fet perquè no s’apliqués el testament a favor del seu ex, i per això és molt recomanable fer un testament nou de forma ràpida en casos de divorci o cessament de parella de fet.

Com evitar que hereti el seu exmarit?: pot succeir una desgràcia i en cas de defunció d’un dels fills sent menor d’edat, i havent heretat de la mare, per llei anirien els béns al pare, la qual cosa habitualment és una de les coses que es desitgen evitar, ja que es podria donar el contrasentit d’haver-se divorciat i que acabi heretant l’exparella. Hi ha diverses solucions previstes per a aquests casos pel Codi Civil català, sempre en el testament (substitucions preventives de residu, substitució pupil·lar…).

Tutor dels fills en cas de defunció: en cas de defunció d’un dels dos progenitors la pàtria potestat automàticament correspon a l’altre independentment de qui tingui atribuïda la custòdia, sense necessitat d’acudir al Jutjat. No obstant això, en cas de defunció de tots dos pares el Jutge nomena un tutor i si està previst en testament serà aquesta persona la que nomeni.

Administrador patrimonial: és possible nomenar una persona de confiança (un germà, amic, advocat) que sigui la persona responsable de decidir sobre la part econòmica dels béns heretats, per exemple sobre els dividends d’accions rebuts, sobre els diners d’un lloguer cobrat pels menors. En aquests casos únicament podrà decidir aquesta persona de confiança i mai l’altre progenitor viu. Si no es nomena, encara que els hereus siguin els fills menors, seria el progenitor viu qui decidís per exemple sobre l’habitatge del mort, llogar-lo, la destinació de les rendes del lloguer, fins i tot anar a viure a aquest pis. El mateix en cas d’haver heretat accions d’una empresa, sobre els drets de vot en Junta general, dividends, etc…

Prohibició de disposar fins a determinada edat: sol utilitzar-se per evitar que es puguin vendre béns de l’herència pels fills fins a aconseguir una determinada edat (per exemple 25 anys) en la qual es consideri que es té major maduresa. Sol afegir-se la possibilitat de vendre abans d’aquesta edat si una persona de plena confiança (germà del mort, amic) està d’acord.

Fa falta que sàpiguen que se’ls ha nomenat als administradors? No és necessari, però sempre és aconsellable que ho sàpiguen.

Carlos Jiménez Fueyo

Notari d’Igualada