Sembla que escoltar és quelcom que donem per fet. Sembla que, si no tenim una discapacitat auditiva o problemes d’oïda, tenim accés a sentir-ho tot… però, i a escoltar també? És el mateix sentir que escoltar? Tenim les mateixes capacitats auditives de sentir que habilitats d’escolta? Sovint és un fet que no va lligat. L’aparell extern i intern de l’oïda, en conjunt amb el nostre cervell, ens fa possible sentir els sons, identificar-los i classificar-los. És un element clau per a la comunicació verbal. L’escolta és una capacitat que va més enllà del sentit de l’oïda.
Quin és l’òrgan que té a veure amb l’ escolta, doncs? Com s’ escolta sense orelles? Per escoltar, el primer és fer silenci.
Si volem sentir i escoltar a algú, haurem de fer silenci nosaltres. Però no serà suficient callar, posar les orelles atentes i estar en un ambient sense soroll elevat. Haurem de fer silenci intern. Però, com ho farem per silenciar aquest cap que no para mai?Si sentim com algú parla i per dins pensem amb el que hem de comprar avui, amb que estem preocupats per la feina o que ens fa mal el genoll, no estem escoltant. Si estem més pendents de la TV que de què i com mengem i de qui, potser, ens acompanya a l’àpat… no estem escoltant. Si estem cansats i seguim caminant sense parar, no estem escoltant.
Hi podem sentir sempre, però escoltar requereix molta més implicació, una atenció extra cap a l’altre i una darrera capacitat: escoltar-nos a nosaltres mateixos/es.
Si no tenim l’habilitat de fer silenci i escoltar com ens sentim, què necessitem i ens demana el nostre cos, què ens demana fer ara la nostra ment… difícilment podrem escoltar a l’altre.
Tot el cúmul d’ informació que rebem de l’ exterior ens descentra de l’ interior. Si només vivim cap a fora, el dins queda desnodrit i les relacions amb qui ens importa es distancien. El temps amb la nostra parella, els nostres fills, les nostres amistats, els nostres pares… és temps d’or, que brilla només si nosaltres estem presents en nosaltres mateixos/es. La comunicació humana implica tots els sentits, també el de l’amor.
Laia Terol Julian, llicenciada en Psicologia col. 18.00 i membre de l’APA.
