Entrevista a Teo Romero, alcalde de Montbui

107

En ocasió de la Festa Major de Santa Margarida de Montbui, hem entrevistat a l’alcalde Teo
Romero, just també quan es compleix la meitat del present mandat en el municipi, del
que és el primer representant des de fa 22 anys.

Dos anys d’un nou mandat, i podríem dir que dins d’una calma política sorprenent.
A Montbui hem tingut una certa calma política sempre. Hi ha moments en què alguns tenen intencionalitat, però se’ls veu el llautó, i normalment és quan arriben les eleccions. Llavors sorgeixen tot tipus d’especulacions i intents de desprestigi. Amb tot, a Montbui hi ha una majoria molt clara que és fidel a un model de ciutat que tirem endavant des de fa molts anys.
S’ha reduït força l’atur. Es nota a Montbui?
També. Encara hi ha molta gent aturada, però la desocupació s’ha reduït a la meitat en
aquests darrers anys. El Banc d’Aliments, que té molt bona gestió, també s’ha reduït quant
a demanda. Hi ha indicadors que ens donen a entendre que hi ha una recuperació, i això
ens tranquil·litza. Per això cal donar un missatge d’optimisme. També hi ha empreses interessades en el nostre polígon industrial, l’ampliació de Rivisa serà molt important…
Bé, cal celebrar-ho tot plegat en la Festa Major. És una bona ocasió. Fins i tot aquest any
ens hem pogut permetre recuperar el castell de focs artificials, que feia uns anys que no
podíem fer.

Al seu municipi s’han fet grans inversions en els darrers anys, en plena crisi. En
faran més?
És cert que el nostre és un dels municipis on hi ha hagut més transformació. Hem acabat en plena crisi un centre cultural com Mont-Àgora, que està tenint un gran èxit. La intenció
és ara la millora dels bons serveis que tenim, fer-los molt més sostenibles i incrementar
la qualitat. També reduir el deute, perquè depeníem de moltes subvencions que no arribaven i que ara, afortunadament, comencem a ingressar. Si ens paguen tot el que ens
deuen, reduirem a zero el que hem de pagar d’interessos als bancs. És tot un repte.
Respecte als projectes, tenim una important ajuda de la Diputació de Barcelona per
tirar endavant el Parc Fluvial al riu Anoia. Altres temes són l’evolució del Poum, que serà
el primer del nostre terme, i que ja compta amb una bona participació ciutadana. Finalment, també abordarem el possible canvi de nom del municipi. En resum, no estem tan obsessionats amb la pedra -tot i que tenim pendent el repte de la residència, que l’aconseguirem- com de la millora de la gestió.

Posi un exemple.
Doncs miri el que ha passat amb el tennis. Es tracta d’un equipament municipal on hi van a aprendre aquest esport una gran quantitat de nenes i nenes de Montbui i tota la Conca d’Òdena. Hi ha un club funcionant a tot ritme, un torneig internacional… i a més, resulta que l’Ajuntament hi guanya diners, fruit d’aquesta gestió, que naturalment revertiran en altres activitats socials, culturals o esportives. És un molt bon exemple de com una instal·lació municipal no té per què ser deficitària, gràcies a un acord amb una empresa
privada.

Abans deia de canviar el nom al municipi. Qui ho proposa?
L’equip de govern, amb algun partit que ja ha plantejat el seu suport a aquesta iniciativa.
ERC ja s’hi ha sumat, i ens agradaria que la resta de partits fessin el mateix. El nom històric del nostre municipi és simplement “Montbui”. En el seu moment va ser canviat
perquè la Sra. Margarita, de la Casa Gran, va finançar l’altar de l’església i d’aquí que li van
posar el nom de la Santa al municipi. El que passa és que el nom és Montbui, i tothom
li diu així al nostre poble. Cap entitat, a excepció de l’associació de veïns del nucli antic,
utilitza “Santa Margarida” en la seva denominació. Per què no simplificar i canviar-ho? A
més, estem molt a prop dels 10.000 habitants, cal plantejar-se com volem que sigui
la ciutat en els propers vint o trenta anys, i seria un bon moment.

Quin serà el proper pas, en aquest tema?
És un procés llarg. Caldrà que ho aprovin les altes administracions, però ens plantegem
culminar tota aquesta transformació que ha fet el municipi amb una simplificació del
nom. Haurà d’acabar, per què no, amb una consulta popular per saber si els montbuiencs
volen o no fer aquest canvi.

Ara que parla de consulta, què farà l’1 d’octubre?
Complir la legalitat més absoluta. La nostra posició ja és coneguda, i s’ha aprovat en més d’un ple amb una gran majoria. No cedirem les escoles municipals per fer aquest referèndum, a priori il·legal. Som partidaris de més diàleg, de cercar solucions i de reformes constitucionals, estem per un Estat federal. No entrarem en aquest jocs de colzes,
que no ens agraden i no sabem com acabaran, i que no ajuden a la convivència.

S’acosta als deu mil habitants, però no té gairebé cap indústria. És cert que això canviarà aviat al polígon Plans de la Tossa?
La Ronda Sud ha estat essencial. Durant moltes dècades érem un municipi on vivien els
treballadors, i prou. Però cal que, al bon treball que està fent el comerç amb el sector serveis, s’hi afegeixi activitat econòmica industrial. Una empresa ja s’instal·larà al polígon de forma immediata, amb l’inici de les obres, i sabem de venda de terrenys de l’Incasòl a d’altres. És una bona oportunitat, perquè el sòl està a molt bon preu. Les coses estan canviant a millor.

En quina mesura aquest acord dels alcaldes de la Conca sobre el polígon d’Òdena pot perjudicar a Montbui?
En absolut. A Òdena estem parlant d’un polígon de grans dimensions, de grans parcel·les,
que ara mateix no pot oferir ningú a la Conca. Nosaltres també reivindiquem aquell polígon de Can Morera del que tant es va parlar. Es va perdre una gran oportunitat quan la Zona Franca hi volia invertir. Tenim una visió àmplia en relació a la Conca. Sumar, es tracta d’això.

 

Jordi Puiggròs