“Te’n recordes?”

712

Carmel·la Planell
Filòloga, historiadora i fotògrafa

D’aquella presentació que, a la primavera de 1994, al Col·legi de Periodistes, es va fer de la primera edició del llibre “Te’n recordes? Crònica sentimental”, d’Enric Canals i Joaquim Roglan, ha passat un quart de segle; uns anys que han servit per a què tot aquest fons de documentació i copiós material gràfic contribuís a ser un oportú estímul per a què entitats, agrupacions o centres d’estudi tinguessin a bé celebrar la memòria d’un passat no tan llunyà i capaç de remoure nostàlgiques emocions.

I, això és el que es proposa l’exposició que, amb motiu de la Festa Major i per a festejar els vint anys de la Biblioteca Central d’Igualada, es va inaugurar en aquestes dependències sota el reclam “Te’n recordes?”; a partir d’un laboriós i intel·ligent treball de compilació d’un valuós material d’arxiu. Una mostra que et submergeix per un recorregut de meravelloses obres literàries, de músiques, de pel·lícules i revistes que, de fet, han propiciat la construcció del segell d’identitat de diferents generacions.

Aquesta mirada al passat està presentada en distints espais referits a èpoques també diferents, en els quals s’hi recreen una estança amb mobiliari de cartró (realització de Packaging) on es mostren diversos escenaris amb una expressa seqüenciació temàtica al·lusiva a la història de cada dècada. Així:

Els anys 60’ subratllen l’arribada de l’home a la Lluna, dins el marc dels anys de la Guerra Freda; i, amb la consegüent expansió del major moviment pacifista de la història. Aquí es fa esment a lletres d’els Who, els Beatles i Bob Dylan. Simultàniament, un apunt referit a Catalunya assenyala una incipient expansió econòmica a finals de l’autarquia franquista. Tanmateix, és el moment de l’arribada massiva dels anomenats “Els altres catalans” (Paco Candel), els quals creen unes noves arrels a Casa Nostra. Per la seva banda, Igualada viu l’auge productiu de les fàbriques de gènere de punt i el creixement de la indústria del cuir. Endemés, la música de grups locals com: Els Sioux, Els Maus i Els Corbs i la programació cinematogràfica del nou cinema Tarragona seran oportunes ofertes per a l’entreteniment de la ciutadania. I, de retruc, és l’època de les primeres reformes urbanístiques i de l’obertura de l’Institut Pere Vives Vich.

La dècada dels 70’ ens descobreix la caiguda de Richard Nixon, el final de la guerra del Vietnam i la Crisi del petroli. Època que, a l’Estat espanyol es contemplen els darrers episodis del franquisme i l’alba de nous partits polítics. Després d’un llarg silenci, el 1977 és l’any de la primera Diada Nacional de Catalunya; un esdeveniment al qual segueixen unes inèdites convocatòries: les eleccions municipals i la constitució dels ajuntaments democràtics. En aquest instant tan àlgid, Igualada vivia l’apogeu de la indústria del punt, àdhuc la creació de diferents Escoles primàries i el naixement de l’Institut Milà i Fontanals. A mitjans de la dècada, la ciutat inaugura uns millors serveis i equipaments: el Mercat de la Masuca i l’Estació de ferrocarrils i autobusos; alhora que s’estrena el cinema Kursal i el mític Gucken Pub, i es participa de l’èxit del primer Certamen de Cinema Amateur.

Els 80’ es presentaven grisos amb les guerres de l’Iran-Iraq i del Líban, a les que s’hi suma la catàstrofe nuclear de Txernòbil (Ucraïna). Val a dir que l’única nota refrescant del moment són els Mundials de futbol (1982). Si més no, quant a Catalunya, malgrat l’intent de cop d’Estat de Tejero, aquesta va avançant cap a l’autonomia, de la qual se’n deriva la Llei de Normalització Lingüística. En paral·lel, l’adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea afavoreix la internacionalització de l’economia catalana. I, el 1989, la caiguda del mur de Berlín (1989) posa punt i final a la dècada.

Si bé Igualada, aquests anys, viu un important creixement demogràfic i veu certes remodelacions urbanístiques arran del traçat del Polígon de Les Comes i de la seva piscina coberta; també és víctima del tancament de Cal Font. Paral·lelament, des de l’àmbit cultural i de l’oci se celebra la primera edició de l’Anòlia i es formen diferents grups d’animació (Gralla i Bolic Bullanga, i La Clau). És el temps del naixement de l’Arxiu Històric Comarcal (1986) i de posar la primera pedra de la construcció del Museu de la Pell. Pel que fa a l’esfera de les comunicacions, un nou tren més còmode i ràpid segueix resseguint el curs del riu Anoia.

L’ingrés als 90 ve de la mà de la revolució de la World Wide Web, i el sistema Operatiu Windows; una innovació que modifica radicalment les relacions mundials. El 1992 viu amb entusiasme la follia de les Olimpíades i, al seu torn, neix la Unió Europea; mentre que la humanitat observa impotent les guerres del Golf i de Bòsnia i Kosovo, unes adversitats a les que s’hi afegeix un amenaçador canvi climàtic.

A l’Anoia s’hi projecten unes vies més ràpides i millors trams de carreteres. Igualada, ara, s’eixampla cap a un nou barri, Les Comes. Són els dies de dos novells successos esportius: la Fira de l’Aerosport i l’European Ballon Festival. I, a nivell cultural, la ciutat dona vida a la Fira del Teatre infantil i juvenil, a la vegada que convoca els primers Premis Ciutat d’Igualada. Tanca el 1999, la inauguració de la Biblioteca Central; any que cessa un local de referència, el Racó de capvespre.

El 2000 s’estrena amb el temible Efecte 2000, o reserves pel canvi de segle. Però, al cap i a la fi una altra dècada que just comença amb els Atemptats de l’11 de setembre del 2001, un terror que capgira les relacions entre Orient i occident. Dins d’un món cada cop més global, la Xina s’imposa com a gran potència econòmica; mentre Europa aprèn a comptar en euros. Canvis i més canvis, la pròpia irrupció colossal de les xarxes socials que alteren i canvien radicalment la nostra forma de relacionar-nos. Tot seguit venen els anys d’una crisi econòmica i financera global que lògicament castiguen alguns sectors de la producció igualadina, condemnat a molta gent a l’atur. Al costat d’això s’avança en el camp de les energies renovables, a la vegada que s’inaugura un nou hospital i també es dóna pas a una original iniciativa per al futur del Rec, amb el Rec Experimental Stores, al 2009. Al mateix any, s’obren les portes del complex aquàtic de l’Infinit i d’un remodelat Escorxador.