Teatre Nu: “El públic infantil és el més sincer: o li agrada allò que veu dalt l’escenari o no, no té matisos”

10

Teatre Nu és una companyia de teatre de Sant Martí de Tous formada per en Víctor Borràs, la Maria Hervàs, el Francesc Mas i la Marta Gracia que enguany seran a la 28a edició de la Mostra d’Igualada presentant la seva nova obra, Maure, el dinosaure.  Amb ells hem parlat de la seva feina, del teatre familiar i de la Mostra d’Igualada.

Qui sou Teatre Nu. Com vàreu començar?

Teatre Nu va començar fa molts anys, uns 25, com una companyia d’estudiants de teatre i durant uns 8 anys vam anar alternant els estudis amb els primers espectacles de formació, investigació… I a partir del 1999, quan van acabar els estudis a l’Institut del Teatre vam començar d’una manera professional a fer espectacles per a tots els públics.

Actualment és una companyia formada per quatre persones estables i amb col·laboracions puntuals d’altres actors o actrius. Fem feines de creació d’espectacles, gestionem La Tarima, l’escola de teatre d’Igualada i darrerament hem obert la Casa del Teatre Nu que és el nostre local de treball i a la vegada és un espai on compartim elements de la creació tant amb altres professionals com amb gent del poble i de fora.

Enguany presenteu a La Mostra de Teatre Maure el dinosaure. Què podran veure els espectadors i els programadors?

Podran veure un conte, un espectacle sobre una nena i el seu amic que és un dinosaure. És una obra per a nens i nenes a partir de tres anys. És un conte sobre l’amistat, sobre la quotidianitat, l’alegria de viure, de viure aventures senzilles, alegres, divertides… És un espectacle fet amb actors i titelles i que juga amb una escenografia molt pròpia de Teatre Nu, amb pocs elements però que són molt potents. És un espectacle pensat per fer a la Casa, en espai reduït però hem vist que també s’adapta molt bé a espais més grans. Durant la Mostra el farem a l’Espai Cívic, que és un espai de proximitat, per tant el públic en podrà gaudir molt.

Al llarg de la història de La Mostra heu presentat molts espectacles?

Sí, de fet els hi hem presentat tots, menys aquells que estan destinats a un públic no tan infantil, com pot ser Mr. Brownie o bé D’un Quixot, el darrer que hem estrenat.

La majoria dels vostres espectacles van adreçats públic infantil, doncs.

Sí, al públic familiar, són espectacles que tant poden veure infants com adults. N’hi ha, com Maure el dinosaure que estan molt pensats per a un públic molt petit, de 3 a 6 anys; d’altres, com Raspall, per posar un exemple, són adreçats a nens ja una mica més grans. La nostra línia de treball va per aquest camí, és en el circuit en què nosaltres ens movem, encara que també ens sentim còmodes fent espectacles per a adults, com Mr Brownie o La senyora de Tous.

Ens agrada molt en cada espectacle provar coses noves, que els espectacles entre si no s’assemblin. Cada un d’ells és un repte per a nosaltres.

Tots els vostres espectacles són de creació pròpia?

Sí, tot i que podem partir d’obres que ja existeixen i fer-ne adaptacions o bé obres creades per nosaltres des de zero. Són dramatúrgies pròpies a partir de temes que ens interessen o de personatges que ens criden l’atenció. I totes les creacions són col·lectives, les fem entre tots.

La Mostra d’Igualada ha anat creixent, esdevenint la referència principal per a les companyies i els programadors. Per als grups anoiencs és un avantatge tenir-la a prop de casa?

És un luxe. Per als grups de l’Anoia és fantàstic poder treballar a casa, en espais coneguts, amb tècnics coneguts, amb l’avantatge que en aquests dies que són molt intensos, poder tornar a casa a descansar. El públic també et coneix i per tant té ganes de veure’t, tot i que evidentment no tenim cap mena d’avantatge a l’hora de ser escollits per formar part del programa. Pensem que la Mostra ha influït que a la nostra comarca hagin sorgit moltes companyies de teatre familiar. Els que des de petits l’han viscuda i posteriorment s’han dedicat al món del teatre han vist que es poden fer coses molt bones i que et pots dedicar al món del teatre i viure’n.

La Mostra ha fet que el públic igualadí comenci des de ben petit a anar al teatre. És un públic exigent?

El públic infantil és el públic més sincer: el que veu dalt de l’escenari o li agrada o no li agrada, no té matisos. També és un públic variat però per altra banda també els pots donar moltes coses, poden veure molts tipus d’espectacles. A vegades hi ha idees preconcebudes per part dels adults sobre què poden veure o què els agradarà o no, i en canvi no se’ls dona l’opció a arriscar. Quan una platea està en silenci saps perfectament que l’obra està agradant i està funcionant bé. El públic infantil és un públic no tan influenciable: els adults ens deixem influir pel que hem sentit a dir, pel que hem llegit i moltes vegades anem a veure espectacles amb una idea preconcebuda. Els nens, o hi entren o no. És positiu que els adults acompanyin els nens al teatre però els han de donar la llibertat de decidir si els ha agradat o no allò que han vist, no influenciar-los. El teatre familiar s’ha de viure tots junts, gaudir-lo tots junts perquè és un teatre que genera diàleg, que provoca preguntes, que els nens s’emporten a casa. Per tant, com a adults, hem d’estar disposats a compartir-lo amb ells.

Fa poc temps heu obert la Casa del Teatre Nu a Sant Martí de Tous. Què hi trobarem?

De fa un temps hem vingut a viure a Tous i vam ubicar el nostre espai de treball al Sindicat dels Pagesos, però sempre havíem tingut el cuquet de dur a terme aquest projecte que ara hem engegat, d’obrir-nos, que la gent vingui a casa nostra i que ens conegui. I vam estar buscant espais i ens va sorgir l’oportunitat d’aquest edifici que s’avenia molt bé a la nostra idea.

Sempre havíem volgut obrir l’espai i, sobretot estant en un poble petit, teníem ganes de compartir-ho amb els veïns de Tous. Això, sumat a la idea que vinguin altres companyies de teatre a fer-hi residències, o a mostrar el seu treball per provar-lo o per compartir-lo. I això és el que fem.

La Casa del Teatre Nu és un espai de creació teatral i de formació de públic, el qual s’acosta més a l’artista directament. Quan venen escoles els ensenyem com creem, com pensem, com fem una obra, tot el que hi ha darrere, quins oficis hi intervenen. I interactuant amb ells a nosaltres ens permet un contacte molt directe i molt proper amb el nen, perquè sempre treballem amb grup petits. D’aquesta manera poden copsar les inquietuds que té el nostre públic: per exemple el Maure el dinosaure l’hem fet pensant molt directament amb nens que han vingut aquí a veure La lluna d’en Joan, buscant una obra que s’adiés a allò que ells demanen, a allò que ells més gaudeixen. Per altra banda, a l’hora de crear és molt bo tenir un espai on el públic hi passi.

A part, els murs d’aquest edifici tenen història: era un graner on els veïns venien, es trobaven, coneixien… i després d’estar tancat tant de temps el fet d’haver-li donat una segona vida, el poble ho agraeix i s’ho sent proper.

Teatre Nu també porteu l’escola municipal de teatre d’Igualada, La Tarima. Els nens i joves igualadins tenen ganes de fer teatre?

Creiem que sí. A Igualada hi ha molts grups de teatre i molts han sortit fruit de l’escola de teatre. L’origen de Teatre Nu érem alumnes que estàvem fent teatre a La Tarima. Tenir un lloc on et puguis formar i fer teatre sempre és una oportunitat. Hi ha una base de 100 alumnes que es va mantenint. Molts d’ells comencen des de petits i van creixent i malgrat no hi hagi un circuit de formació teatral potent a Igualada, sí que els adults treballen el teatre amateur. Cal tenir en compte que és una escola petita, no és com l’Escola de Música que té un edifici per a ells, la Tarima disposa d’uns espais a l’Espai Cívic; si tingués un edifici que la gent assimilés com a escola de teatre segurament hi hauria més alumnes.

Quins nous projectes teniu de cara al futur?

Seguir fent espectacles, creant-ne de nous, tirar endavant la Casa del Teatre Nu i fer-la créixer, que la gent la vagi coneixent, tant a nivell de públic com a nivell de les companyies que sàpiguen que aquí tenen un espai on poden venir a estar-se i treballar. I sobretot que les escoles ens coneguin i ens visitin.

I sobretot fer gires amb els nostres espectacles perquè si la Casa és un projecte de formació, inclús per a nosaltres mateixos, econòmicament el que ens manté són les gires, com a totes les companyies de teatre. Nosaltres som una companyia petita i treballem sempre junts i el fet de tenir la casa, d’obrir-la i que vingui gent, fa que entri aire nou. La feina de l’actor és anar canviant de projecte i nosaltres ens obrim a fer projectes amb altra gent, com a Mr Brownie o a D’un Quixot. Es creen sinergies amb altres artistes arribant a fer projectes comuns que surten molt bé. També com a Casa del Teatre Nu estem oberts a acollir i gestionar projectes d’altres companyies, sobretot a nivell logístic.

Cristina Roma