Teatre Nu porta “En Patufet (i els seus pares)” al Teatre Municipal l’Ateneu

38

Aquest diumenge dia 16 de febrer, a ¼ d’1 del migdia, el grup Xarxa Igualada presentarà el darrer espectacle de Teatre Nu, En Patufet (i els seus pares), al Teatre Municipal l’Ateneu. L’obra, interpretada per Maria Berenguer, Montse Pelfort i Francesc Mas, i dirigida per Víctor Borràs, compta amb la música de Pep López i l’escenografia de Joan Pena. Un espectacle que connecta amb humor la història tradicional amb les obsessions d’avui.

El preu de l’entrada serà de 5 euros per als socis i 6 euros per al públic en general. Cal presentar el carnet de La Xarxa per poder obtenir el descompte. Com és habitual, es poden comprar les entrades anticipades al web www.teatremunicipalateneu.cat i el mateix diumenge des d’una hora abans de la funció a la taquilla del teatre, al passatge d’en Vives.

Teatre Nu. 20 anys
Teatre Nu és una de les companyies més actives del panorama teatral català. Pertany a la generació formada als anys 90 a l’Institut del Teatre, tant en el vessant de la construcció de dramatúrgies contemporànies del teatre de titelles, com en la interpretació teatral. En 20 anys de trajectòria han creat dinou muntatges amb els quals han realitzat més de dues mil funcions.

Són de Sant Martí de Tous, des d’on miren d’exportar arreu el seu projecte. L’espai on treballen, La Casa del Teatre Nu, és un local obert al públic i als professionals per acollir inquietuds, idees, projectes i múltiples sensibilitats.

Teatre Nu fa espectacles per a tots als públics, familiars, infantils, per a nens i nenes o com vulgueu anomenar-los. A ells els agrada dir-ne teatre. Així, senzillament. Teatre. Un teatre que es dirigeix també als espectadors de menys edat, a aquelles persones que estan descobrint el món en què hauran de viure i que sovint veuen amb uns ulls que a nosaltres ens queden molt llunyans.

Entre les obres que han presentat aquests darrers vint anys hi ha L’home just (2000) una història creada a partir de diferents contes populars recollits per Joan Amades que ens parla de la justícia i de la mort. L’obra va guanyar el Premi Xarxa-SGAE. L’any 2002, la companyia va presentar En Bolavà detectiu, una adaptació de la novel·la de Folch i Torres.

L’any 2003 muntaren Els nens de la meva escala, una adaptació teatral de diversos textos que el poeta Joan Salvat Papasseit havia escrit per a les seves filles. Un any més tard, van escenificar La Ventafocs (potser sí, potser no), un text que el dramaturg Josep M. Benet i Jornet va escriure a partir de diferents versions del conte popular. Fou guardonada pel públic a Tarragona. El mes de gener del 2007 van estrenar La Lluna d’en Joan, un espectacle basat en un llibre de la Carme Solé Vendrell. Una versió del conte que pretén transmetre de forma teatral tot allò que les seves il·lustracions ens presenten. Un enorme estímul per una companyia que, des de fa anys, treballa amb imatges, paraules i titelles.

Al maig de 2008 estrenaren Somnis d’Alícia, el primer espectacle de carrer inspirat en la popular novel·la de Lewis Carroll. L’any 2009 estrenen Avi Ramon, un treball que s’endinsa en els vincles afectius entre avis i néts. El 2011 presenten Sopa de Pedres, que reflexiona sobre la necessitat de trobar en l’enginy i la creativitat col·lectives la solució a les dificultats globals. Pel Festival Grec de Barcelona de 2012 estrenaren Raspall, de Pere Calders, un conte en el qual l’autor ens aboca a un món fantàstic que té com a punt de partida una absoluta quotidianitat, situacions properes, personatges ben normals que es troben de sobte immersos en fets que no tenen una explicació racional. Fou nominat als Premis Butaca com a millor espectacle familiar.

Torna Robin Hood (2014) fou un espectacle d’aventures sobre la necessitat de creure en els herois. Mrs Brownie és un espectacle musical de Teatre Nu i Laura Guiteras estrenat a la Fira de Titelles de Lleida el 2015. Un homenatge a la música negra americana. Maure el dinosaure (2016) explica la relació d’amistat, en un univers de complicitat i confiança, entre una nena i el seu inseparable dinosaure. La senyora de Tous (2016) estrenada al Festival de Llegendes de Catalunya celebrat a Tous, els ajuda a fer conèixer el nostre territori i les nostres llegendes. Teatre Arrossegat de Catalunya (2017), és una companyia que mou el seu escenari pel món, per representar en places i carrers les històries més conegudes i estimades del repertori català i universal. L’espectacle de teatre visual de Ka Teatre i Teatre Nu, Kàtia (2018), nascut gràcies a Maria Berenguer i Montserrat Pelfort, parla de l’adopció i dels interrogants i neguits que desperta, i va guanyar el Premi Xarxa Alcover de La Mostra d’Igualada. A La llebre i la tortuga volen explicar la coneguda faula d’Isop i compartir-la, amb cursa i tot, amb la gent que passa pel carrer.

Teatre Nu també ha dut a terme altres espectacles com D’un Quixot (2017), que a partir de la ‘Suite Burlesca de Don Quixote’ de Telemann esdevé un concert teatralitzat que combina música barroca amb l’obra de Cervantes. La lleugeresa i altres cançons (2018) ha unit el talent d’Ivan Benet, Víctor Borràs i Aida Oset en un espectacle a mig camí entre el monòleg i el musical. També han portat el teatre a les aules amb Quins clàssics (2018) on dos personatges interpreten versions breus de clàssics universals escrites per Carme Puche.

En l’actualitat l’equip de Teatre Nu és format per l’actriu i productora teatral Maria Hervàs, el dramaturg, pedagog i actor Víctor Borràs, l’actriu Montse Pelfort, la tècnica de so i il·luminació Paula Crespo, a més de Gerard Palomas que duu a terme tasques de producció i Montserrat Valentí, que fa tasques d’administració.

Pels 20 anys, En Patufet
Per celebrar els vint anys de la companyia ho volien fer amb un clàssic. És per això que han escollit un conte català com En Patufet, però afegint-hi el punt de vista dels pares. I ho fan amb una mena de vodevil amb cançons.

En Patufet (i els seus pares) és l’adaptació de la popular rondalla catalana, una de les preferides pels menuts de casa, fa una picada d’ullet al món actual. La versió de Teatre Nu presenta uns pares novells i excessivament protectors amb el fill. És un text escrit en un vers picat i viu, amb tocs d’humor i tendresa. Inspirat en la tradició catalana que ha fet néixer aquest personatge, però amb una mirada actualitzada, moderna i global.

“Hi havia una vegada una entranyable parella a qui agradava cantar, cantava ell, cantava ella…” Un dia aquesta parella va decidir entrar en el món de la maternitat i la paternitat, i ho va fer amb alegria i il·lusió. De seguida, però, un fet inesperat els va omplir de patiment: l’infant nasqué molt i molt petit.