T(b)ancs – Josep Maria Carreras

44

L’estat espanyol està traient la seva artilleria pesada per evitar que el poble de Catalunya s’expressi lliurement el proper diumenge. No són tancs materials, perquè no quedaria gens bé davant Europa que un país que es diu democràtic tragués l’exèrcit al carrer. Però l’objectiu és el mateix: infondre la por i decantar el vot cap a les pròpies posicions.
Una de les maniobres més mesquines ha estat la declaració de les entitats bancàries AEB/CECA, que té com a president Isidre Fainé, de la Caixa –no ho oblidem. Amenaçar amb la supressió d’oficines, el trasllat fora de Catalunya i l’encariment del crèdit és d’una baixesa moral menyspreable.
El missatge no va pas dirigit a les grans empreses multinacionals sinó a les d’aquí, als treballadors, al petit estalviador, a aquelles persones que no entenen d’economia i probablement només llegeixen els titulars dels diaris. És a dir, al poble menut, el més desprotegit i el més crèdul i que té por de perdre el treball o els pocs estalvis acumulats durant anys i esforços.
Perquè es tracta d’això, d’infonfre la por encara que sigui amb mentides. Mentides, sí. Perquè si diumenge vinent guanya el sobiranisme, els mateixos que ara pronostiquen que ens cauran les plagues d’Egipte seran els primers a voler-se enfilar al carro dels vencedors. No poden renunciar a la seva situació de privilegi. Obliden que molts d’ells han estat rescatats amb els diners de tots els treballadors que amb les retallades i la precarietat laboral han vist perillar el poc que tenien.
Ja estem acostumats al fet que els polítics prometin i després no compleixin. Però les entitats bancàries -especialment les nascudes i ben radicades al país- no haurien d’entrar en aquest joc brut de la política. Ja n’haurien de tenir prou de presumir d’acció social a través de les seves fundacions.
Davant aquesta situació només queda un camí: plantar cara. Fer oïdes sordes a qui des del poder –sigui econòmic o polític- vol forçar el vot dels ciutadans per afavorir els seus interessos. Hem de dir ben clar i català que ja n’hi ha prou, que no ens fan por. Plegar-se a les amenaces de la por seria renunciar a tenir un futur millor per a nosaltres i els nostres fills. ¿Perquè ningú no esmenta les balances fiscals i la situació d’ofec a què ens tenen sotmesos? El govern de Catalunya –sigui quin sigui el seu color- necessita recursos per tirar endavant el país. Uns recursos que li han estat negats una i altra vegada pels mateixos que ara posen el crit al cel. Tenen la poca-vergonya d’amagar que de les divuit comunitats que actualment formen l’estat espanyol, Catalunya és la segona en aportació de recursos i la desena en rebre’n. Mentrestant, el 20 per cent dels nens catalans no poden fer tres àpats al dia i han de sobreviure per la solidaritat d’entitats humanitàries.
Podríem fer una llista molt llarga dels greuges. L’estat és el primer en no complir les lleis, encara que hi hagi sentències dels tribunals que els hi obliguen. Això s’ha d’acabar. S’ha intentat inútilment moltes vegades, sempre amb la negativa de l’estat, que no s’ha estalviat tampoc menyspreus i insults. Per això, l’únic camí que ens resta és anar pel nostre compte, administrar els nostres diners i dedicar-los a activitats que facin progressar el país i no malbaratant-los amb activitats inútils que han estat uns focus de corrupció. Els hauria de caure la cara de vergonya si en tinguessin. I tot això ho podrem fer només si som independents i malgrat les amenaces, vinguin d’on vinguin, encara que siguin dels (t)bancs. Diumenge podem fer realitat aquest somni.
Josep Maria Carreras