Tant els fa Rajoy com Iglesias

35

jaume singlaA l’Estat tant li fa qui guanyi les eleccions, sap que al capdavall qui manarà serà l’aparell estatal ja sigui amb un acord PP-PSOE com PSOE-Podemos o amb un tripartit. El pacte del 1977 entre els hereus de Franco, Felipe González i Carrillo va muntar un sistema electoral on sempre guanyen els mateixos: PP o PSOE.

Per tant, per més que en campanya electoral sembli que s’estan tirant els plats pel cap, el resultat final no els importa perquè a la “segona volta”, la que es cou a foc lent als passadissos de Las Cortes Españolas, l’aparell d’Estat ho manipula perquè tot segueixi igual, encara que aparentment s’hagin produït alguns canvis.

És indubtable però que les eleccions del dia 26 provocaran alguns morts polítics. Possiblement Sán- chez o Rajoy hagin de presentar la seva dimissió -els donaran uns quants consells d’administració molt ben pagats- i PP o PSOE faran alguna mena de congrés de renovació profunda…. i a tirar uns quants anys més venent una moto espatllada, als incauts.

A l’Estat només hi ha una cosa que els interessa d’aquestes eleccions: el resultat que treguin els independentistes catalans. Tot i que no surti als debats, la situació de Catalunya és la pedra de toc de tot l’entramat institucional espanyol que, no ho oblidem, està ancorat en el segle XIX.

La nit del 26 tot l’interès estarà posat en si ERC o CDC han pujat o baixat. Si la suma dels dos partits baixa en vots o en diputats, ni que sigui un, la lectura que en faran és que el procés independentista està acabat. Si es manté en els disset escons actuals, diran a bombo i platerets que no aconseguim aixecar el cap i que estem en procés de desaparició.

Si en lloc de disset n’hi ha divuit o dinou, també diran que malgrat els esforços i l’increment de la participació, els independentistes no avancem. I a base de repetir consignes per totes les cadenes de ràdio i televisió públiques o privades, una part de la població acabarà per creure-s’ho.

En aquestes eleccions els indepes ens sentim una mica jugant a camp contrari i el cos, almenys a mi, ens demana no participar-hi, però els catalans sempre que som convocats a les urnes hi acudim, perquè la democràcia és el nostre territori natural.

I com que no vull cedir un sol escó als enemics de Catalunya, en aquestes eleccions -i en totes les que es convoquin- aniré a votar independència, pensant en el país que han d’heretar les noves generacions. Un país on la corrupció i el feixisme institucionalitzat no hi tinguin lloc.

Jaume Singla, periodista