Submarins – Josep M. Ribaudí (ANC)

39

SUBMARÍ
Es diu del vaixell que té la facultat de navegar per sota de l’aigua, però també (tot i que el DIEC no ho admet) de la persona que treballa pel bàndol contrari al que milita. Jo em pregunto si Antonio Baños no serà un submarí a les ordres dels partidaris del no a la independència, ni que sigui inconscientment.

GENEROSITAT
És el que s’espera de les persones amb altura de mires, de les que no sempre volen tenir la raó, de les que aparquen l’individualisme en favor de la causa comuna. L’antònim de generós és egoista i molt em temo que l’Antonio Baños ho està sent amb el seu enrocament en contra de Mas. No vull repartir medalles, però crec que els que hem treballat en favor de la independència ho hem estat de generosos, amb els nostres esforços, el nostre temps i fins i tot amb les nostres col·laboracions econòmiques, tot empès per una il·lusió.

PRAGMATISME
És una doctrina filosòfica que creu que la intel·ligència ha de servir per possibilitar les coses, allò que feien els nostres avis, davant una situació delicada que demanava una solució intel·ligent; deien “siguem pràctics”. Em temo que l’Antonio Baños no està sent pragmàtic, al contrari, està marejant la perdiu en un moment en que tots els independentistes tenim pressa i no volem que la perdiu “ens vomiti”.

LÍDER
És la persona que està al capdavant d’un projecte, la figura visible, el que empeny, el que aglutina l’equip i dóna la cara. Antoni Baños és un líder i Artur Mas n’és un altre, però…

PERÒ
Baños està en una formació que ha obtingut 10 escons i Mas 62. Jo sóc de lletres, però a primer cop d’ull veig la diferència entre una xifra i l’altra. Baños ha fet la seva feina i penso que ben feta, però Mas a més ha aguantat les empentes, els despropòsits, els informes falsos del Sr. Fernández Díaz, les carades de Mariano Rajoy —l’estadista de “y la europea?”— i tota mena d’amenaces, i parlant de donar la cara ho ha fet fins el punt de rebre una querella criminal que a més de la inhabilitació el podria portar a la presó; anirà a declarar justament l’aniversari de l’afusellament del President Companys; deunidó.
Se’m podrà dir que Mas no era independentista, i possiblement sigui veritat, però era el president d’un país i va fer una cosa que penso s’ha de valorar: escoltar a la gent, al seu poble, i no crec que escudellant en la història trobéssim massa líders que hagin parat la orella, escoltat la veu del carrer, contar els manifestants i adonar-se de cap on vol anar el poble que ell governa. No em val el que diuen alguns “jo era indepe abans que ell”; d’acord, però ell s’ha “reciclat” i ha agafat la torxa i ha conduït el canvi, perquè no hem d’oblidar que la única persona que ho podia fer era ell. Com a president només ell podia fer el que ha fet: posar urnes, ni que siguin de cartró, el 9N, dissoldre el parlament i convocar la contesa del 27S.
És per tot això que penso que el Sr. Baños —ho personalitzo en ell, però em refereixo a tota la formació— hauria de ser generós, amb Mas i amb el milió sis-cents vuit mil set-cents quaranta-sis votants que vam aconseguir 52 escons més que la CUP. Tampoc és massa normal voler manar amb una sisena part de la força. Penso que no és moment de fer filigranes i agafar-se-la amb paper de fumar; és el moment de fer pinya, investir a la primera i no perdre el temps. Sr. Baños, jo tinc 75 anys i com que ja no sóc cap criatura tinc molta pressa per deixar un país millor als meus 9 néts. No ens faci de submarí. Sigui generós i pragmàtic.
Josep M. Ribaudí – ANC