Som prou conscients de com les emocions poden afectar a la nostra salut?

269

Avui dia està més que demostrat que les emocions són la causa de molts símptomes que patim, i nombrosos investigadors també apunten que ho són fins hi tot de moltes malalties, com per exemple el càncer. Per tant en la cura de moltes malalties caldria buscar les relacions malaltia-conflicte.

Un exemple clar el tenim quan el dia abans o hores abans d’un examen tenim diarrea. El símptoma, la diarrea, està causada pels nervis i l’estrès (*). En altres situacions també és fàcil d’identificar, com quan se’ns fa un nus a l’estómac després d’una discussió, o quan tenim palpitacions en veure una persona que ens atrau. Però quan parlem de patologies, de malalties diagnosticades, se’ns oblida que les emocions poden tenir un paper important i per tant diferenciador en la seva curació.

El símptoma és una senyal que el nostre cos ens dóna perquè busquem a l’inconscient què ens està passant, quines emocions i perquè estan transitant en nosaltres; és molt important escoltar el nostre cos.

El Dr. Hamer, explica que l’origen d’un càncer està causat per un fet dramàtic viscut en soledat per una persona que arriba de forma inesperada. Ell és el pare del que es coneix com la medicina germànica, de la qual neix la desprogramació biològica, una teràpia que ajuda a sanar bloquejos o malalties cercant quins són els seus orígens emocionals. És una tècnica que dóna la volta a la medicina convencional i afirma que la causa de qualsevol símptoma de malestar és un conflicte o trauma passat.

En Bert Hellinger, pare de les constel·lacions familiars de les que ja us vaig parlar, també afirma que els problemes de salut poden tenir relació amb un fet traumàtic relacionat amb algun avantpassat de la família, o amb vivències de la mare durant el procés de gestació o el part.

L’epigenètica és una de les ciències base que analitza aquesta influència de les generacions passades en l’ésser present, a Barcelona hi tenim el Dr. Manel Esteller, que des de 2008 és director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge.

A banda dels traumes o “shocks”, l’estrès o els petits conflictes diaris que van acumulant-se gota a gota, també poden esgotar el nostre cervell, que ho manifesta provocant un símptoma o malaltia.
Es tractaria de totes aquelles incongruències entre el que es desitja i allò que es fa; entre el que es pensa i com s’actua.

El treball del Dr. Hamer és ampli, en destacaré el següent: Cada malaltia s’estructura en dos fases, la primera o fase activa del conflicte, es caracteritza per l’estrès emocional: extremitats fredes, malestar, falta de son i gana. Després si el conflicte es resol, apareix la fase de curació que acostuma a estar marcada per la fatiga, la febre, la inflamació i el dolor.

Per tant, si ens fixem amb els nens sobretot, quan tenim febre i el pediatra no hi troba el motiu, és el senyal de que la segona fase de la malaltia o conflicte emocional, la fase de curació, s’ha iniciat, per tant moltes vegades no cal preocupar-se si aquesta no passa de 48 h.

(*). La diarrea és un símptoma de la fase de curació. En aquest exemple l’emoció seria “sentir que no he estudiat prou, que no he assimilat els coneixements” És un bloqueig mental, creat a partir de pensaments negatius.

Montserrat Argelich