Són molts els símptomes o senyals que podem percebre del nostre entorn quan les coses es torcen en el treball. En moltes ocasions les veiem i en altres, tanquem els ulls pensant: és impossible que m’estigui passant això a mi.
El problema és que quan es decideix un acomiadament en moltes ocasions no es porta a terme de manera immediata tot i que la decisió estigui presa i això es deu al fet que és molt possible que no hi hagi motius suficients per fer-ho. Per tant, s’entra en una espiral de despropòsits mediocres perquè siguis tu el que donis el pas de preguntar què està passant… És la mediocritat del comandament i la manca de lideratge el que fa que aquestes situacions s’allarguin en el temps i es converteixin en una agonia.
1. Fiscalització del teu treball.
El teu cap comença a preguntar-te coses sobre el teu treball que feia temps que no et preguntava. S’està produint un augment del control de les teves tasques i de la teva àrea d’actuació i la finalitat serà la justificació de l’acomiadament i assegurar tota la informació quan ja no hi siguis.
2. Pèrdua d’autonomia.
Comences a notar que es prenen decisions que tu prenies abans i que afecten directament al teu treball i ningú et consulta.
3. Manca de comunicació versus indiferència.
Tot d’una, ja no es produeix feedback amb el teu responsable; ni bo ni dolent. La indiferència comença a regnar per tot arreu. Percebem de forma una mica incrèdula com aquestes accions que abans protagonitzàvem comencen a protagonitzar tercers.
4. Pèrdua d’influència:
És de les coses que més fan mal… Quan et fan sentir totalment prescindible.
5. Degradació en l’organigrama i/o lloc.
Un altre senyal és quan directament et posen a un nou director o responsable creant un lloc de treball fins ara inexistent. En aquests casos solen mantenir-te el salari encara que no l’estatus pel que et sentiràs en perill ja que, despertem!, a ningú li paguen el mateix per tenir menys responsabilitats.
6. Emmudiment de l’entorn:
Probablement, com en l’amor, l’afectat per un acomiadament és l’últim a assabentar-se. Potser quan ets l’objectiu, qui vol acomiadar-te ja té com a aliat a algú del teu equip.
Què fer davant aquesta situació?
1. Reconèixer-nos a nosaltres mateixos que estem en perill de perdre el nostre lloc de treball, que us semblarà una obvietat, però no sempre passa.
2. Intentar fer d’aquest problema una oportunitat des de la intel·ligència, la calma i l’estratègia clara d’abordar la nostra sortida de la millor manera possible.
3. No fer-nos mala sang ni amb els que ens acomiaden ni amb qui hem sentit que ens traeixen, no podem perdre energies en això, la vida va i ve i no es deté.
4. Deixar de pensar coses com “m’he deixat aquí deu o vint anys de la meva vida”. Compadir-te no et porta a cap lloc, només a la pèrdua de la teva autoestima i ara la necessites més que mai per renéixer.
5. Ves a la recerca de respostes i una solució des de ja, com més temps passi pitjor, més moments dantescos viuràs i més força perdràs en el camí.
6. Ser conscients que tot passa per alguna cosa, que potser ara no som capaços de veure-ho, ens estan fent un favor, treballar en organitzacions amb aquests valors i aquesta mediocritat en la seva manera de gestionar el capital humà no val la pena.
7. Ser tot el valent que saps ser. Recorda sempre que la indecisió descansa en la por i, per tant, minva els sentits i els fa callar… S’ha de ser valent per decidir que de vegades cal fer l’equipatge. Noves empreses, organitzacions o projectes t’esperen.
Com diu la frase: “La vida és massa curta per treballar en el lloc equivocat’’.
