Eva Collada Duran
Consultora estratègica capital humà. Conferenciant i escriptora.
Quan es decideix un acomiadament, en moltes ocasions no es porta a terme de manera immediata tot i que la decisió estigui presa i això es deu al fet que és molt possible que no hi hagi motius suficients per fer-ho. Per tant, s’entra en una espiral de despropòsits mediocres perquè siguis tu el que donis el pas de preguntar què està passant … És la mediocritat del comandament i la manca de lideratge el que fa que aquestes situacions s’allarguin en el temps i es converteixin en una agonia.
1. Fiscalització del teu treball.
El teu cap comença a preguntar-te coses sobre el teu treball que feia temps que no et preguntava. S’està produint un augment del control de les teves tasques i de la teva àrea d’actuació i la finalitat serà la justificació de l’acomiadament per assegurar tota la informació quan ja no hi siguis.
2. Pèrdua d’autonomia.
Comences a notar que es prenen decisions que tu prenies abans i que afecten directament al teu treball i ningú et consulta.
3. Manca de comunicació vs indiferència.
Tot d’una ja no es produeix feedback amb el teu responsable; ni bo ni dolent. La indiferència comença a regnar per tot arreu. Percebem de forma una mica incrèdula com aquestes accions que abans protagonitzàvem comencen a protagonitzar-les tercers.
4. Pèrdua d’influència.
És de les coses que més fan mal… Quan et fan sentir totalment prescindible. La desinformació regnarà.
5. Degradació en l’organigrama i/o lloc.
Un altre senyal és quan directament et posen a un nou responsable creant un lloc de treball fins ara inexistent. Algú que després d’una possible reestructuració o reorganització, segons com t’ho venguin, serà qui decideixi per la teva continuïtat. En aquests casos la degradació és a nivell de la teva influència, ja no reportaràs directament a qui ho feies sinó a aquesta nova figura.
6. Emmudiment de l’entorn.
Qui vol acomiadar-te ja té com a aliat a algú del teu equip. Notaràs com el teu equip s’allunya, es protegeix a si mateix.
Què fer davant d’aquesta situació?
1. Reconèixer-nos a nosaltres mateixos que estem en perill de perdre el nostre lloc de treball, que us semblarà una obvietat, però no sempre passa.
2. Intentar fer d’aquest problema una oportunitat.
3. No fer-nos mala sang ni amb els que ens acomiaden ni amb qui hem sentit que ens traeixen.
4. Deixar de compadir. No et porta a cap lloc, només a la pèrdua de la teva autoestima.
5. Veu a la recerca de respostes i una solució des de ja, com més temps passi pitjor, més moments dantescos viuràs i més força perdràs en el camí.
6. Ser conscients que tot passa per alguna cosa, que potser ara no som capaços de veure-ho, ens estan fent un favor, treballar en organitzacions amb aquests valors i aquesta mediocritat en la seva manera de gestionar el capital humà, no val la pena .
7. Ser tot el valent que saps ser.
