Sense por – Manel Ramoneda

0

aznar_leon_efe--644x362.jpg Clama el cel i plora la terra que estem en guerra. El govern hostil -ubicat a Madrid no pas a Andorra, Barcelona o en país neutral, racional i democràtic- utilitza contra nosaltres catalans, totes les armes al seu abast, en particular les bioquímiques, les econòmiques, les brutes. Ens vomita bilis negra i ens ataca amb morboses reaccions fisicoquímiques, segregades unes en cirròsic fetge i les altres en desmanegat cervell que ni primats tenen tan esguerrat. Disfuncions i deformacions que els nodreixen de malicia, follia, agror i groguenca verdor hepàtica tuf de femta. Pensem que allò que aquí en diuen ‘delegaciones’ i fora del nostre territori ambaixades, no són altre cosa que centres d’espionatge, de sotmetiment, de sedició, emmascarats amb el luxe estrambòtic i ridícul de nou ric festejat amb el folklore robat als gitanos del Marquès de la Ensenada. Amanit tot plegat amb costosos i capriciosos aperitius de sangdevi, enyor i record dels banys de sang, violació i pol·lució obsessiva -malaltissa- amb que els seus avantpassats varen fer-se seves les Índies. Dones, nenes, nens, contingut i continent. Fets de saqueig, mutilació, empalament, terra cremada i colonització que avui en diríem terrorisme d’Estat i que van acabar repetint amb els estats membres constitucionals i federats de la Corona d’Aragó, on l’escarment sofert per l’heroic i resistent País Valencià va ser tant i tant brutal que el trinxat de carn el van fumar per dissimular. Barcelona i Mallorca, terres que comparteixen llum, aigua i somnis, encara duen a l’ànima aquell espantós crim d’un regne, l’espanyol, embogidament anticatalà. Ambdues capitals evoquen nit i dia la gàbia penjada presidint el portal de Mar amb el cap del general Moragues al seu interior. Maldat terrorista i perversitat holocàustica. Ni oblit ni perdó. El que veiem que fan avui els continuadors del règim franquista amb la cultura catalana -la solució final- només són els serrells, els retocs que els hi resten per, un cop arraconada i desmembrada, extingir-la. Tot plegat tècnicament es coneix amb el nom de genocidi. Assassinat premeditat d’un poble o d’una cultura per assimilar-la a un altre utilitzant, colons, traïdors, renegats, la por, l’assetjament i si convé l’expulsió. Ho van fer amb els àrabs -que després de 800 anys eren tan legítims propietaris de la península ibèrica com ho podien ser abans els nouvinguts romans- ho van fer amb els jueus, ho van fer amb els foscos de pell i amb la raça gitana, s’atreveixen amb els autèntics pobladors originaris de la pell de brau: l’ètnia basca; veritable fòssil lingüístic i patrimoni d’obligada preservació. I segueixen practicant l’extermini cultural contra societats mil·lenàries: gallecs, lleonesos, aragonesos, aranesos i catalans. Ens menystenen i en lleven el nom de la llengua tot introduint fàl·licament la seva per davant i per darrera. Sense dissimuli, sense unt, sense miraments, pitjor que animals. Passió folla, passió demencial, passió psicòpata. Espanya es vol perpetuar en un sol idioma que pretén únic i gran. Ens vol esclaus i presoners com ells d’una sola llengua, codi de parla desvirtuada al laboratori políticocaspós de la RAE com a eina d’atac legislatiu i mort mental de l’individu. Els governs espanyols, siguin del color que siguin, van contra la ciència i el coneixement. S’han apuntat al negacionisme, a la irracionalitat com a forma de poder i control de la població. En canvi, els ciutadans que s’arrelen al territori que els envolta, els pobles bregats, els pobles rovell i pinyol, amb història costums i tradicions, vivim el do de la veu i la paraula per comunicar-nos, per dialogar, per aprendre i ensenyar a ritme d’evolució natural. I és que el càncer d’aquest modern invent de la funcionaria i vividora de franc cort de Madrid, l’anomenada Espanya  o -Comunidad Española- que es com els hi diem la gent del País Valencià- o es combat amb quimioteràpia o n’extirpem la part dolenta per salvar les quatre parts encara sanes. La intel·ligència no funciona on no hi ha talent, ni pensament, ni seny i l’única virtut és la de comandar i dirigir de manera delictiva, estil Videla, PrimodeRivera, Franco, Pinochet, Lucas, Ríos, Mejías, Alvarado, Rojas, Somoza, Castro de Cleveland i semblants monstres que han repartit gens i nens pel món amb voluntat viciada i amiguisme per a fer mal al proïsme, imposant vulgaritat, pobresa, indignitat i servilisme. L’única manera de veure’s ells superiors. Sí sí, ja sé que hi ha un mot que també ho defineix. No, no l’escric. Prou mal ha fet i fa. És la seva particular bacanal. I com que el model català de viure amb valors, principis i fonaments democràtics no encaixa amb aquesta concepció delictuosa, espoliadora, divisionària azulespaña d’ideologia i doctrina FAES i FEAS quematxos i llanesdelluna, el millor que podem fer els ciutadans d’aquest territori és dir prou, plantar-nos, perdre la por, no tenir por i sense por confiar als nostres intel·lectuals, savis, professionals i dirigents el reconstituir-nos en un nou estat lliure i digne, república social democràtica i independent. Repeteixo, amb veu forta i ferma: SENSE POR! Manel Ramoneda