Sembla que era ahir

0

rajoy.jpg Durant la passada campanya electoral vaig veure uns videos de propaganda política on diferents militants del PP, entre els quals hi havia ministres de l’actual govern Rajoy, explicaven que els agradava Catalunya i sota l’enunciat genèric de “Me gusta Catalunya” en deien un, dos o tres motius. El video reproduïa la frase electoral del PP “Catalunya Sí, España también”. Si sóc sincer no em vaig creure les afirmacions dels militants del PP i crec que la majoria de catalans tampoc les va creure, si atenem que el PP s’ha convertit en la quarta força parlamentària de Catalunya. Quan només han passat deu dies de la campanya electoral surt el mateix PP que deia li agradava Catalunya, i posa damunt la mesa de Las Cortes una llei que vol convertir el català en la quarta llengua de l’ensenyament …. A CATALUNYA! Aquests plans no són pas nous d’avui, però el PP ha esperat que passés la campanya electoral al Parlament per donar-los a conèixer, en un intent més de manipular el resultat de les eleccions i portar l’aigua al seu molí. Per al PP el resultat electoral és el punt d’arribada, però per al poble, el resultat és el punt de partença cap a una nova etapa. Francament començo a estar més que tip de tanta intolerància vers la nostra llengua nacional. Em nego a justificar-me per tenir una llengua pròpia, que forma part de la meva cultura i sobretot de justificar que la vulgui transmetre als meus descendents. El que toca, naturalment, és accelerar el procés independentista, treballant i posant arguments damunt la taula, perquè aquest trànsit es faci tan unitàriament i ràpidament com sigui possible. Perquè si seguim gaire temps més en aquesta situació, es trencarà la convivència a Catalunya. La primera responsabilitat d’un governant és procurar el benestar de tots els ciutadans. És complir amb un programa electoral que és un contracte social amb els ciutadans, als quals, lliurement han fet unes propostes polítiques que després, si fossin demòcrates, haurien de complir escrupulosament. Durant la campanya, la seva candidata va dir que cal buscar un finançament més just per a Catalunya i que cal limitar el dèficit fiscal, però ara es despengen amb l’atac més dur a l’ànima dels catalans que és la llengua. No faltaran les veus des de Soria, Teruel, Valladolid, Madrid, Càceres, Salamanca…. que aplaudiran la decisió del govern. Sense adonar-se, curts de mires, que mentre les hosts de Wert -un falagista només pot arribar a ministre en un govern fatxa- persegueixen el català, les llistes de l’atur no paren de créixer, els desnonaments augmenten i el govern injecta 40.000 milions d’euros a la banca “espanyola”. Catalunya té molts problemes d’estructures, de pressupost, d’atur -i d’això a l’Anoia en tenim a nivells espanyols- però entre ells no hi ha el problema lingüístic. Sembla que era ahir que el PP declarava el seu amor per Catalunya… i efectivament era ahir que ho feia. Passada la jornada electoral, el PP es treu la carota i mostra el seu rostre real de genocida cultural. Jaume Singla