Quan passegem pel nucli antic d’Igualada, els edificis contemporanis juguen a despistar-nos de l’estructura medieval que han conservat els seus carrers i places.
De les muralles que van encerclar Igualada en diverses èpoques, es conserva el tram de les del segle XV amb dos portals: el portal d’en Vives i el portal de la Font Major. A més del nucli emmurallat que conserva diversos elements medievals, el més antic dels quals és el Passatge de Sant Miquel, un carreró medieval del primer recinte emmurallat. A Igualada també hi trobem dos altres llegats de l’època molt importants: l’església de Sant Jaume Sesoliveres, del segle XI i el Molí de l’Abadia.
El Molí de l’Abadia, conegut en època contemporània com a Molí de l’Alert i situat a l’extrem est d’Igualada, està documentat des d’inicis del segle XIII com a propietat de Sant Cugat.
Es troba en un nivell molt baix respecte al riu Anoia, per tal de poder nodrir-se’n aprofitant la gravetat. Tot i així, per poder fer efectiu aquest abastiment d’aigua, el molí va necessitar el traçat d’un llarg canal que posteriorment marcaria la història de la ciutat, el Rec.
És en aquest indret que hi trobem la història d’una jugada estratègica que donaria poder a Igualada.
Saurina de Claramunt no tenia germans homes, i a finals del segle XII va heretar el senyoriu de Claramunt. Va enviudar jove, i l’any 1205 va haver d’assumir en solitari el seu senyoriu i vetllar pel futur del seu fill Guillem, menor d’edat. El llinatge dels Claramunt estava en una situació delicada que ella, amb gran astúcia, va saber defensar de les amenaces exteriors. Una d’aquestes amenaces era el conflicte amb Bernat de Montbui, amb el qual compartia límits senyorials i interessos.
Si vols saber com Saurina va aconseguir obtenir d’ell una concessió d’aigua per als habitants d’Igualada, escolta el desenllaç a través de l’aplicació “Anoia, terra de castells” al teu dispositiu mòbil! Trobaràs el codi QR al Rec d’Igualada, a l’alçada de Cal Granotes.
