Salvador Riba i Gumà: la lluita per l’ideal

64

Qui fou en Salvador Riba? La seva tasca i memòria, es troben presents a la Igualada d’avui en dia? De ben segur que sols les generacions més grans poden arribar a contestar aquestes preguntes, quan ja fa 15 anys de la seva mort. I és que en l’actualitat trobem pocs records a la seva persona, llevat d’honroses excepcions, com ara la sala de socis de l’Ateneu Igualadí (que duu el seu nom) i algun objecte personal present a l’antic espai de la biblioteca de l’avui Teatre de l’Aurora, entre d’altres.

Potser el seu nom diu poca cosa avui en dia però en Salvador fou una persona treballadora i abnegada, que va deixar una forta empremta entre tots aquells que el van conèixer així com en les entitats en les quals va participar. Fou un activista en tota regla i va dedicar tota la seva vida i esforços a la millora col·lectiva.

Ja de ben jove es va comprometre políticament, fundant, amb només 18 anys, el que seria la primera organització separatista coneguda a la ciutat (Esquerra Catalana, adherida a l’Estat català de Macià) per passar després a Esquerra Republicana, amb més de mig segle de militància activa. Malgrat haver de patir la duresa de la guerra i la posterior repressió franquista en camps de concentració, això no va fer trontollar els seus ideals.

El seu compromís va ser també amb la millora de les condicions de vida dels obrers i les persones humils, a través del cooperativisme, que entenia com a via per assolir una major justícia social. En Salvador fou un dels animadors del cooperativisme dels anys de la República (amb la Unió de Cooperadors, que va presidir), per més tard reprendre la cooperativa La Victoria, a través de la qual va impulsar diferents projectes i obres. És força coneguda la tasca cultural de la cooperativa, sobretot en el foment del teatre amateur a la ciutat, amb centenars de representacions. No cal dir que tot aquest pòsit va servir perquè, anys després, un grup de joves reprengués la tasca teatral al número 80 del carrer Aurora a través d’Unicoop Cultural.

També és destacable el seu treball pacient en pro de la lectura i els llibres, recopilant prop de 8.000 volums que va arribar a tenir la biblioteca popular de la Victoria. Un espai, la Victoria, sense el qual és impossible entendre la tasca dels diferents moviments antifranquistes a la ciutat, que troben aixopluc en les instal·lacions de la cooperativa per a desenvolupar-hi les seves activitats, aleshores clandestines, entre elles les impulsades per Òmnium Cultural.

No menys important és la seva vinculació amb l’Ateneu Igualadí (de la Classe Obrera, com li agradava remarcar), que arrenca ja de la seva infància. Va formar part de l’entitat abans de la guerra i, després, usurpada dels seus legítims propietaris, no va tornar a posar-hi els peus fins que aquesta retornà als socis, a la fi del franquisme, tasca a la qual va contribuir notablement junt amb d’altres persones. En va esdevenir el primer president en l’etapa democràtica, sempre fidel al seu esperit ateneista.

Fou un home d’una gran capacitat treball, estimat com pocs, tenaç però discret, i gran amant de la ciutat. En ell (i, per extensió, tota una generació de persones compromeses i entregades) s’uneixen diferents lluites compartides: el combat polític per la República i la llibertat, el compromís ètic i moral, la defensa de la justícia social i el foment la cultura.

És per això que des d’Òmnium Anoia, junt amb el teatre de l’Aurora i l’Ateneu Igualadí, hem promogut un acte de record a la seva figura per al proper dijous 16 de març. Creiem que, en l’actualitat és fa més necessari que mai recordar la seva lluita per aquests ideals i fer ben present la seva tasca a la Igualada d’avui en dia, que no hauríem d’oblidar mai.

Joan Domingo, Òmnium Cultural Anoia