Sabien què feien

69

Jaume Singla

Quan voltes per Espanya amb un llaç groc a la solapa, són moltes les persones que et parlen de política i cal dir que no sempre amb rebuig. Hi ha espanyols que veuen bé l’empresonament –o exili- dels polítics catalans, mentre que altres, la minoria, creu que el que s’està fent és un clar abús de poder per part de l’Estat. Amb uns i altres, les converses són més o menys amables, en funció del nivell de “patriotisme espanyol” que puguin tenir i també en funció de si són més o menys empàtics amb els catalans.

He notat però que entre els espanyols que han viscut a Catalunya hi ha un millor nivell de comprensió i empatia que entre els que mai han viscut entre nosaltres. Suposo que ho hem d’agrair a la premsa cavernícola i als partits que han fet de Catalunya l’ase dels cops… i la manera d’amagar la seva corrupció.

En una cosa està gairebé tothom d’acord: los políticos catalanes sabían lo que se hacían. És a dir, consideren que Puigdemont, Junqueras, Rull, Turull, Romeva, Forn, Forcadell, Comin, Bassa… coneixien les conseqüències legals de les seves accions polítiques al Parlament de Catalunya i a la Generalitat. Per tant, tot i considerar-ho una exageració, pensen que la presó i l’exili tenen una certa lògica, atenent a les accions dutes a terme pels polítics catalans l’any 2017. Uns polítics als que consideren si no culpables, com a mínim, responsables del que estan patint, ja sigui la presó o l’exili.

En general pensen que la judicatura està fent la seva feina, amb millor o pitjor fortuna, però en tot cas, consideren que compleix amb el seu deure de jutjar. Sense oblidar, que per als espanyols això de retallar el territori o la mera possibilitat de posar-ho a discussió, els posa els pèls de punta.

Estic parlant, és clar, a partir de les opinions únicament de la minoria de persones de fora de Catalunya, amb les que he parlat al llarg d’aquest darrer any.
Ara que ja s’ha acabat el judici i restem pendents de l’ordre de llibertat –que confio es produirà en pocs dies- i de la sentència –absolutòria espero-, no puc deixar de pensar en la idea que els polítics catalans sabien els riscos que assumien.

I és veritat. Realment els polítics catalans sabien què feien: segons la legislació vigent a Espanya: CONVOCAR UN REFERÈNDUM NO ÉS DELICTE.
No es pot aplicar una pena si el que s’ha fet no està tipificat. Sense violència no hi ha rebel·lió i amb les finances controlades per Madrid no hi ha malversació. Al Tribunal Supremo no s’ha demostrat cap dels delictes dels quals s’acusa als presos polítics catalans. En lloc d’això –que és el seu deure- la fiscalia ha mentit, l’advocacia de l’Estat ha mentit i Vox s’ha fet publicitat.

Escoltant dimecres les darreres paraules dels acusats, tinc més clar encara que sabien què feien aquell 2017. Un referèndum no és delicte. És clar que no i, per això, HO TORNAREM A FER.