Rutes de l’Anoia: La Fou de Tous i la llegenda de la Cérvola Blanca

320

La Fou és un saltant d’aigua de la riera de Tous que es troba a la propietat d’Aubareda, la masia més antiga de la comarca. Aquest saltant crea en el seu recorregut una sèrie de tolls i rierols que tots junts formen un paratge humit en mig d’una població de secà com és Tous.

Al voltant de la Fou corren un seguit de llegendes, fonamentades sobretot per la gran quantitat de coves que l’aigua ha anat formant en les roques. Les dues llegendes més conegudes expliquen com un bandoler (El Panna) usava la Fou com a amagatall i com a escapada o també expliquen com la Mare de Déu va esculpir la seva imatge en les roques (La cova de la Mare de Déu).Tot i que la llegenda més coneguda és la llegenda de la Cérvola Blanca.

Com arribar a la Fou

Està força ben indicat, trobem els primers indicadors de la ruta (senyalització verda de trekking) a la primera plaça que trobem tot just arribar al poble de St Martí de Tous. Allà hi ha un parc infantil i una indicació d’una hípica.

Seguim amb el cotxe pel camí en direcció a la hípica i ja marca “La Fou”, a uns 10/15 minuts del poble, aparquem i comencem la caminada pel mateix camí amb el qual hauríem anat amb el cotxe.

La llegenda de la Cérvola Blanca

Fa molts anys habitaven al castell de Tous els senyors feudals i no tenien la satisfacció de sentir les rialles d’un infant a la seva llar. Com tots els senyors de l’època organitzaven caceres.

Un dia, trobant-se a la Fou, veieren entre l’herbatge la silueta d’una cérvola blanca i per més que intentaren d’aconseguir-la sempre s’escapava. Un cop el senyor la va poder acorralar i quan creia tenir-la va trobar a més de la cérvola una dolça criatura la qual va prendre com a filla.

Passaren molts anys i es convertí en una formosa noia. Era atracció dels joves nobles de la rodalia però ella els defugia dient que només es casaria amb que aconseguís caçar la Cérvola Blanca.

Un jove que li tenia el cor robat afirmà amb veu alta:
-Senyora, jo prometo, per dintre d’un any, caçar la Cérvola Blanca per poder obtenir del meu amor la gràcia.

El jove incansablement la buscava, a vegades se li apareixia però li tornava a desaparèixer
misteriosament. Fins que un dia passejant-se per la Fou se li va aparèixer un vellet que li digué que l’ajudaria a caçar la Cérvola Blanca si ell li donava l’anima. Ell va acceptar i el vellet va  desaparèixer. El jove tot seguint les instruccions del vellet, que era el dimoni en persona, va anar al lloc  indicat. El lloc de la trobada encara avui és conegut com la Cova del Diable. En aquell mateix instant se li aparegué la Cérvola Blanca.

Ell aprofitant l’ocasió li tirà una  sageta però només va ferir a l’animal. Va perseguir amb totes les seves forces la Cérvola però aquesta s’amagà entre els matolls. El seu perseguidor, va fer el mateix i travessant l’obstacle, veié la figura de la noia que ell estimava. Es va llançar als peus de la noia i de genolls li digué:

— He complert. Em faràs la mercè?

— Compliré la meva promesa, però deixa’m fer-te una proposta: fugim d’aquest món per viure junts per sempre.

Tan bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí per sempre. Ni ell, ni ella, ni la cérvola tornaren a ser vistos mai més.

Font: www.tous.cat / www.anoiaturisme.cat