Ruta de la Batalla dels Prats de Rei

118

Ruta creada a partir de l’episodi dels Prats de Rei viscut en l’última ofensiva aliada a territori català un cop ja s’havia perdut l’Aragó amb les derrotes de Villaviciosa i Brihuega. L’enfrontament als Prats de Rei es produí en un moment clau de la Guerra de Successió, ja que el 1711 els anglesos estaven mantenint converses de pau amb França per finalitzar un conflicte que ja s’allargava massa.

Al setembre de 1711, quan els dos exèrcits prenien possessions als Prats de Rei, el rei Carles III marxava a Viena per prendre possessió de l’Imperi. Tenim registrat al diari de guerra de Starhemberg que a l’octubre, quan arribà la notícia de la coronació de l’emperador, les bateries aliades instal·lades als Prats de Rei feren unes salves per homenatjar l’arxiduc.

A principis del 1711, la situació a Catalunya era més aviat tensa: les notícies europees provocaren un abisme sense fons que només podia ser eludit amb la defensa a ultrança, tal i com explica l’historiador Santiago Albertí. Pel que fa al front, les forces aliades comandades per Starhemberg prosseguien una retirada que des de l’Aragó els portà a Balaguer, però la pressió efectuada pel borbònic Vendôme, que s’instal·là a Cervera, els obligà a deixar la ciutat el 24 de febrer.

El cercle a Catalunya s’exprimia: pel sud queia Morella i Miravet; al nord, la pèrdua de Girona feia caure els nuclis forts de l’Empordà i el bastió austriacista d’Osona. Davant aquesta situació, el castell de Cardona es mantenia com la fortalesa austriacista més notable a l’exterior de Barcelona. El seu governador, Manuel Desvalls i de Vergós, organitzava la resistència a la Catalunya central ajudat per el seu germà Antoni Desvalls, marquès de Poal, que amb una columna de miquelets i professionals fustigava les partides borbòniques més endinsades al Principat. Així doncs, el castell de Cardona es convertia en una forta amenaça austriacista que no passà per alt als borbònics. Davant aquesta situació, l’entorn de Calaf i els Prats de Rei es convertia en l’escenari ideal per preparar i assegurar la caiguda de la fortalesa dels Desvalls.

Aquesta ruta comprèn els principals espais històrics de la batalla dels Prats de Rei, ocorreguda l’any 1711 durant la Guerra de Successió. Pot fer-se a peu, en bicicleta, a cavall o en quad.

Punts d’Interès del recorregut

1) Torre de la Manresana: Aquesta va esdevenir l’observatori estratègic del comandament aliat català. El compte Starhemberg, cap d’aquell exèrcit, s’instal·là amb el seu estat major ben a prop, concretament a la masia de Cal Roca, actualment enderrocada.

2) Masia Albareda: Espai austriacista des del qual foren rebutjats dos batallons francesos que havien atacat la línia aliada.

3) Ermita de Sant Ermengol: Durant la batalla dels Prats de Rei, aquesta ermita, juntament amb els turons i plans propers, van formar part de la rereguarda borbònica que en aquell espai quedaven fora de l’abast de l’artilleria aliada.

4) Masia Cal Codina de la Quadra: A ponent dels Prats de Rei és un sector més de la rereguarda franco-espanyola, on hi tenien diverses unitats d’infanteria, cavalleria i bateries d’artilleria.

5) Municipi de Solanelles: En plànols originals de l’època rep el nom de Colonelles. Aquest nucli de població ocupa el punt més alt de la Serra. Des dels seus límits, per llevant, es denomina la depressió del riu Anoia, sector nord del camp de batalla.

6) Ca l’Estrada: Una masia a llevant de la vila dels Prats de Rei. Era una posició borbònica. En el plànol de la batalla s’anomena “Calsine, where the enemy had 300 grenadiers” (Calsina, on l’enemic tenia 300 granaders).

7) Els Prats de Rei: Final de la ruta.

Terme: Prats de Rei
Distància: 17,3 km
Temps: 5 H
Dificultat: Normal