Riga, la capital i ciutat més gran de Letònia, situada a la ribera del riu Daugava, des del moment en què es va despertar amb un singular protagonisme a l’Edat Mitjana va anar construint el que avui és una ciutat històrica que ha sabut articular equilibradament uns notables esdeveniments amb unes fantàstiques llegendes, tradicions i folklore, que li han permès alhora presumir d’un vast llegat -especialment en matèria arquitectònica- en un excel·lent estat de conservació.
La Riga actual i cosmopolita, enmig d’una situació de canvi perpetu, segueix enorgullint-se del seu centre històric, que ha estat declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Per tant, la cara més representativa de la ciutat queda indeleblement marcada pel laberint d’estrets i entrellaçats carrers del seu casc antic, amb les llampants façanes de vells edificis medievals, les seves velles esglésies i monestirs; un conjunt –tot sigui dit- embolcallat d’aromes i de colors, que encaixa harmoniosament amb les veïnes i noves construccions de vidre i formigó. Però, al costat d’una Riga antiga i una altra més moderna, si hi ha quelcom que mereix un capítol a part és l’aparador format per la més gran col·lecció d’edificis d’estètica modernista (l’Art Nouveau del Nord), vestits i revestits d’intricats i ornamentals motius.
Emperò, al cor de la ciutat vella, potser un dels edificis més singulars i de major contemplació, sigui La Casa de la Germandat dels Caps Negres, davant de l’edifici de l’Ajuntament. D’aquesta espectacular estructura, recuperada i reconstruïda (després de les destruccions alemanya i soviètica) entre el 1995 i el 1999, una primera referència data del 1334, quan era la Casa Nova després que l’Ordre de Livonia n’exercís un domini tal que va sostraure a la ciutadania el control del seu Gran i Petit Gremi dels mercaders. Més tard, un cop recuperat l’edifici, quan aquells van deixar d’interessar-se per la Casa Nova, aquesta va esdevenir objecte de lloguer de mercaders estrangers. Seguidament, l’edifici va convertir-se en punt de reunió de comerciants i negociants solters. I, atès que aquests últims van escollir a Sant Maurici com a patró (amb un semblant bru), a tots els seus ocupants se’ls va atribuir el motiu de “Caps Negres”, de la mateixa manera que l’edifici va passar a anomenar-se la Casa dels Caps Negres (Melngalvju nams). Aviat, la Germandat dels Caps Negres, al marge d’actuacions comercials, va transformar-se en un espai cèntric i idoni per a l’organització de tota mena de celebracions i, sobretot, de representacions teatrals. Paral·lelament, considerant que la vida espiritual estava dirigida per l’església; els homes lliurats a la fe cristiana -un cop difunts- eren canonitzats; i, en conseqüència, la Germandat dels Caps Negres va arribar a tenir tres sants patrons: Sant Jordi, Santa Gertrudis i, el més important, Sant Maurici, els tres protectors dels mercaders fins a tombants del XIX.
Des del punt de vista arquitectònic i estètic, aquest edifici de traspàs entre els estils gòtic i renaixentista holandès, on predominen els típics maons vermells del Bàltic, et presenta una façana principal -amb la teulada a dues vessants- que va adquirir el seu aspecte real a principis del segle XVII, quan una sèrie d’escultures i ornaments metàl·lics li van ser afegits, així com un imponent rellotge astronòmic amb un especial “calendari etern”. A la zona més eminent dels elements que enquadren i decoren la portalada sobresurten tres pals metàl·lics i al capdamunt del central (el més llarg) hi pots albirar el penell de Sant Jordi a cavall.
Si bé tota la façana està decorada amb estàtues de divinitats clàssiques (Neptú i Mercuri), també hi trobes figures al·legòriques a la unitat i la pau, per exemple; així com emblemes de la Lliga Hanseàtica. En un nínxol rodó, a la part superior triangular del frontispici, se’t fa visible el bust del rei Artur; a més de belles escultures de lleons situades sobre de l’entrada o les imatges de Sant Jordi, als laterals.
A l’interior, una sala principal en la qual no només observaràs –admirables- mil i un detalls decoratius sinó també el seu elevat nivell acústic; una circumstància que li ha permès l’audició d’importants concerts. Tanmateix, molts elements ornamentals que van sobreviure al pas del temps han servit per a il·lustrar els expositors del Museu d’Història i Marítim de Riga.
