Un article de
Veuanoia

La renda familiar dels anoiencs es recupera lentament i ja no està entre les pitjors del país
L

28 de maig de 2017

La renda familiar disponible (RFDB), una de les dades que millor reflecteixen la temperatura “econòmica” d’un territori, es recupera lentament a l’Anoia. Aquesta setmana l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha fet públiques les dades del 2014, les últimes que es coneixen, i són prou satisfactòries per a la comarca. Almenys, ja no és de les últimes, tampoc de les primeres, però forma part del grup que presenta números positius. La RFDB mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Aquesta renda no només depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l’activitat productiva (salaris i altres ingressos), sinó que també està influïda per l’activitat de l’Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials.

Així, la renda familiar de tots els anoiencs sumava el 2014 un total de 1.700 milions d’euros, la qual cosa representen 14.600€ per habitant, i un percentatge d’onze punts per sota de la mitjana catalana. La diferència respecte el 2013, però, és positiva, d’1,6% de creixement. Això sí, el volum de renda és superior en comarques com el Vallès o el Baix Llobregat, Ripollès o Barcelonès. Allí es guanyen significativament més la vida que nosaltres, amb percentatges de fins a onze o dotze punts per damunt de la mitjana del país, i gairebé 25 més que l’Anoia. Una clara demostració diferencial entre territoris “rics” i “pobres”. L’Idescat analitza només les capitals de comarca i els municipis de més de cinc mil habitants, la qual cosa només afecta a l’Anoia a Capellades, Igualada, Masquefa, Piera, Montbui i Vilanova.

Capellades, amb la millor renda familiar de l’Anoia

De totes aquestes poblacions, la que millor es troba respecte a la mitjana de renda familiar catalana és Capellades (amb un índex de 97 respecte 100), tres punts per sota. Masquefa és la segona, amb 93, mentre que Igualada suma un 91 i Piera un 88. Vilanova del Camí té un 82, i qui està molt lluny és Santa Margarida de Montbui, amb un dèbil 72, una xifra que malauradament la continua situant al vagó de cua de l’Anoia i també de Catalunya. Ara bé, Igualada signa respecte el 2013 un creixement espectacular del 3,1%, dels més elevats de les poblacions del nostre entorn, tal i com es pot comprovar en el quadre d’aquesta pàgina. Tots els igualadins sumen una renda familiar de 579 milions d’euros, la qual cosa signifiquen uns 15.000 euros per habitant. També pugen Montbui (1,4%), Vilanova (1,3) i Capellades (1,1), mentre que baixen o es mantenen Piera i Masquefa. Respecte d’altres comarques, el creixement de l’1,6% de l’Anoia és una dada superior, per exemple, a la de l’Alt Penedès, que creix només un 0,3%, però inferior al Bages, amb un bon 2,7%, o el Garraf, que creix un 2,9%, i més encara de la Segarra, que arriba al 3,3%, una de les xifres més altes. Hem volgut inserir en el quadre adjunt d’altres poblacions del Penedès i també properes d’altres comarques, per poder comparar-les amb les de l’Anoia. Així, el creixement de la renda familiar disponible d’Igualada (3,1%) és idèntic al de Manresa, i sensiblement inferior al de Vilanova i la Geltrú (3,4%), i molt lluny de Sitges (5,1%), la població, de llarg, que més creix de la Vegueria Penedès. Tot i això, el creixement de la capital de l’Anoia és un punt superior al de Catalunya, una dada més que satisfactòria sobretot venint d’on venim.

Salaris i prestacions socials

Una dada interessant per a que es calcula la RFDB és de què “s’alimenta” cada territori en quant a ingressos familiars. Poden ser de tres tipus: els salaris, les prestacions socials i els excedents bruts d’explotació, com poden ser ingressos per lloguers, vendes, o negocis. És curiós observar com, a l’Anoia, Igualada continua tenint un percentatge molt alt de prestacions socials, un 25,3%, la qual cosa vol dir que 1 de cada 4 igualadins depén d’una ajuda institucional. Per l’altra banda, el percentatge d’igualadins que depén de la seva nòmina a final de mes és dels més baixos (58,5%) de l’Anoia i també de la Vegueria Penedès.

 

Jordi Puiggròs

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta