Els Reis NO són de mentida

131

Aquesta setmana, tot just a les portes de l’esperada arribada dels Reis, els comerços s’omplen a cabassos i és dels dies que la campanya de les festes de Nadal té millor recapte entre els qui es dediquen a vendre. Ens agrada anar a última hora, és quasi com un esport nacional, costa trobar lloc per aparcar, i fins i tot aquests dies, en un aparcament on hi ha lloc de sobres com el de la plaça de Cal Font a Igualada, s’ha vist el cartell vermell de “Complet”. Tots a la carrera, amb presses, rumiant què i el qui, no fos cas que m’oblidés d’algú de la família…

En dies així, te n’adones dels canvis que determinat comerç ha portat també a aquesta Igualada que camina a marxes forçades a perdre el seu sentit “de poble”, on gairebé tots es coneixen, i de seguida saps de qui parlen. És una sensació que es palpa, que es nota en l’ambient. La ciutat “de poble” és al llindar de la definitiva marxa. Ens tornem urbans de debò, es perden formes que semblaven immortals, i en venen de noves. Agradin o no.
En un dels carrers més transitats, una botiga de joguines amb “marca de fora” treballa sense aturar-se, com toca quan s’acosten els Reis i ja s’ensumen els turbants a l’horitzó.

Com si aquest carrer d’Igualada ja fos “la Maquinista” o “El Corte Inglés”, una dependenta se situa a un metre de la vorera, i es dedica a embolicar els regals tot posant ordre a una llarga cua de clients, que ja compten, mirant de reüll l’hora, si tindran temps d’arribar allí on els amunteguen, ben ordenats, a l’espera del gran dia. Escolti, no pot anar més de pressa, va home va? Per davant passen nens i nenes, alguns -o molts- amb aquella edat suficient de preguntar-se si allò que veuen els seus ulls és de debò uns papes embolicant els regals dels “seus” Reis…

Senyors, benvinguts al consumisme, al tot s’hi val, al deixar-se de punyetes. Carregem-nos la màgia, tant és. Emboliquem els regals a ulls de tothom, a peu de carrer. El que compta és fer caixa, que no estan els temps per tonteries. Només cal un rètol que posi “Els Reis són de mentida”. I què?

Doncs no. Em rebel·lo davant els qui no tenen ni el més mínim sentit de respecte per una ciutat que, precisament, té en la Festa dels Reis un valor sagrat. Podrem tornar-nos una ciutat de debò, deixar de mirar-nos pel carrer i desitjar-nos bones festes amb coneguts i saludats, però a Igualada, els Reis mai no seran de mentida.

És deure de nosaltres cuidar-ho.

Jordi Puiggròs