Recordant Bauman

24

PERE PRAT opinió - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.catEs parla d’un món nou. Diferent. Alguns en diuen postmodern. El sociòleg Zygmunt Bauman, recentment traspassat, deia “Estem en una mena de precarietat que ens consumeix a tots. Entre l’austeritat i la pèrdua del lloc de treball, la gent se sent cada vegada més humiliada. Caminem sobre arenes movedisses. Inculcant por, han aconseguit que la societat es dilueixi i es torni líquida.” Són moments de canvi. De moviments constants. De precarietat. De migracions i de desocupació. De desequilibris. I la gent encara aquest futur amb il·lusió, perquè no es pot viure sense.

La societat ha quedat orfe de referències consistents i busca identitats a les quals aferrar-se. Escolta propostes per suprimir les inseguretats i les incerteses a canvi de renúncies a la llibertat. Li imposen normes i situacions, només avalades per promeses, que sovint s’incompleixen. Pateix les creixents desigualtats, culpant la globalització, la corrupció i les elits extractives. Els indignats aixequen la seva veu. Però costa materialitzar un canvi social i polític. Hi ha massa por a perdre el que es té. I la liquiditat social fa que la gent s’adapti al motllo social imperant, encara que tingui les parets cada vegada més febles.

La gent s’aferra a la utopia. La plena llibertat individual. I construeix una societat hedonista on els ciutadans es transmuten a consumidors. El desig incontrolable fa del contingent, el necessari. I aboca la societat a no tenir espera. A satisfer d’immediat les seves demandes materials. Volen assolir immediatament tot allò que els ve de gust (d’ací l’allau de productes de baix preu). I per això triomfen empreses com Amazon, que permeten comprar bé de preu a qualsevol moment.

Aquest afany d’acontentar l’ego també s’obre a la creació de mons virtuals. Tot comença i acaba en els sentits. En el que es percep i en el que es sent. En la sensació de felicitat, que és el darrer vestigi de l’esperit que li queda a una massa creixent d’individus, cada vegada més allunyats del pensament introspectiu. El món digital permet configurar una virtualitat a la seva mida. Agrupa persones semblants en un espai sense barreres on es perd la privacitat però creient-se segurs, independents i lliures. Però també, on es consoliden comunitats tancades, nodrides amb consignes, que no volen ni diàleg, ni debat.

El món virtual permet la il·lusió de jugar les grans lligues esportives, dirigir exèrcits, controlar bandes delictives i gairebé tot el que es pot fer en el món real. I ni tan sols calen més diners que comprar la consola i el programa. Formes de vida que afectaran totes les facetes de l’existència, on molts paradigmes seran qüestionats. L’aigua no té aturador i la liquiditat tampoc. Les onades seguiran arribant i enretirant-se de les costes. És l’esperit de l’Univers.

Pere Prat