Rebel·lió

26

Jaume Singla

 

Dimecres passat es confirmava el que de fet ja sabíem: la fiscalia espanyola manté l’acusació de rebel·lió contra els presos polítics catalans. Per què ho fa si no s’ha pogut demostrar cap indici de rebel·lió en els quatre mesos de judici? Ho fa per poder mantenir-los en presó preventiva en espera de la sentència. Mentre estiguin empresonats, no podran exercir el càrrec de diputats electes, ni a Las Cortes Españolas, ni al Senado, ni, em temo, al Parlament Europeu.

Que la fiscalia, malgrat no haver demostrat –ni per aproximació- violència entre el 20 de setembre i l’u d’octubre, manté la petició de pena per al delicte de rebel·lió, demostra la voluntat de la cúpula judicial espanyola de mantenir empresonats als líders polítics catalans.

El permís de Marchena a Junqueras, Rull, Turull, Sánchez i Romeva per sortir de la presó i anar a jurar la Constitució i obtenir la seva acta de diputat va ser únicament una maniobra de distracció per fer-nos pensar que es respectaven els drets polítics, no endebades als dos dies eren suspesos dels seus càrrecs. Als presidents del Congrés i del Senat –tots dos militants del PSC- no els va importar gaire que Junqueras hagués guanyat les eleccions generals a Catalunya i Raül Romeva fos el senador elegit amb el major nombre de vots de tot l’Estat, a l’hora d’aplicar-los la suspensió. Això de cobrar més de 12.000 euros al mes durant els propers quatre anys, pot fer que et passis l’ètica per l’arc del triomf.

En mantenir-se la acusació de rebel·lió, el nou eurodiputat Oriol Junqueras, seguirà empresonat i encara que el deixin sortir per anar a Las Cortes a jurar la Constitución Española, al estar pres li aplicaran una nova suspensió. En aquest cas el suspendran com a eurodiputat, malgrat haver guanyat –també- les eleccions europees a Catalunya. Tindrà cost polític per a Espanya? Naturalment que sí, però com va dir en Pérez Rubalcaba “el estado español está dispuesto a pagar la factura de reprimir al independentismo”.

En democràcia, la decisió d’atorgar actes de diputat correspon als ciutadans que decideixen les majories i les minories a través dels seus vots. A Espanya això no funciona exactament així. Es convoquen eleccions però si els catalans no votem “como es debido” (és a dir, a gust del Borbó) es busquen excuses i s’alteren il·legítimament les majories sorgides de la voluntat popular. Ara, fins i tot s’atreveixen a alterar les majories del Parlament Europeu.
Servirà per alguna cosa l’informe del grup relator de l’ONU reclamant la posada en llibertat immediata dels presos polítics catalans? No. En tot cas demostrarà que pel que fa a democràcia Espanya ha tornat a l’any 1946 en què els franquistes, davant d’una resolució de la ONU deien: Si ellos tienen ONU nosotros tenemos DOS.