Realitat tramposa, per Jaume Descarrega
R

15 de febrer de 2013

ciclope2.jpg Al voltant del 2008, fa ja uns 5 anys, va començar a treure el cap allò que en varen nomenar la crisi. Desmentida primer, enxiquida després, “embellida” amb uns brots verds -que segurament van matar alguna glaçada-, hem anat veient com els “sacerdots de la realitat” ens l’han limitada en el temps i en els efectes. Hem estat pendents d’un final que s’ha anat allunyant i que en lloc de minvar s’ha aprofundit. I com les pestes d’altres èpoques, continua arrabassant iŀlusions i esperances. Ara s’hi afegeix l’altre cap del monstre. La corrupció generalitzada -que ja hi era, no ens enganyem– però que ara se’ns fa més present, punyent i colpidora, doncs veiem com aquell benestar que vàrem viure durant uns anys, va enlluernar-nos tant, que ens va deixar cecs i sords. No volíem veure el que realment estava passant i no vàrem fer cas a aquella veueta que dins nostre ens deia “on està el parany”?. Bé, doncs ara ja el vivim i patim. Aquella renúncia a lluitar contra aquella “realitat” dibuixada per l’ortodòxia dominant, ens va dur a deixar el nostre benestar material i la nostre capacitat de creadors a les mans dels iŀlusionistes de sempre. I així vam oblidar-nos de la nostra màgia individual i diferent. Tots tenim la capacitat i l’obligació de “somniar” com ha de ser la nostre pròpia realitat, de desitjar-la, de lluitar i d’aconseguir-la. El camí no és deixar que els altres ens en facin una d’única, per onírica que sembli. I molt menys que ens diguin quins han de ser els somnis i que pintin “L’Arcàdia” feliç, que mai ha de deixar de ser una fita individual, que cada un crea, sense necessitar un Nicolas Poussin, per molt que ens agradin els pastorets riallers. Les ciències arcanes diuen que res es pot crear sense partir del caos. Però avui les diferents idees dominants -partint sempre de l’afany que té tota ortodòxia de ser la veritat única i immutable- ens ha pervertit el sentit original de la paraula. I en lloc de veure-la com la gran possibilitat creativa, l’escoltem amb terror. Tant que fins i tot, ens amenacen amb ella dient “això ens dura al caos!!”. I aleshores tothom fugi espaordit. Però si en lloc de fer això, ens hi fiquem, entenent-la com l’origen de tot, i per tant amb tot el que comporta, podrem fer un reinici “bifàsic”. És a dir, tornar a començar per allà on vàrem errar. Primer ens toca “perdonar-nos” pel que no vàrem saber fer “bé”. Continuar cercant la “falla” dins nostre i defugir donar la culpa als altres de tot el que no ens agrada. Retrobar la consciència de tot l’immens poder creatiu que duem dins nostre. La “gnosi” personal és el primer pas per ser persones lliures, creadores de realitats i llestes per “lluitar”, contra les mentides disfressades de realitats immutables amb les que els “demiürgs” de torn ens tenen presoners en el seu món fals, fosc i sense esperança. I com a individus “lliures i poderosos”, podrem ajuntar-nos amb els nostres germans de lluita, per formar grups de millora. Treballar per canviar el que calgui, des de noves consciències. Veure els problemes des de diferents angles i per tant trobar-hi les noves solucions que acabin amb els paradigmes que ens empresonen. Portem massa temps creient que tot això és una utopia. Els “interessats”, ens han arrabassat el més preciós que tenim: el coneixement de la part de l’univers lluminós que tots duem dins. Toca doncs refugiar-nos en el caos i crear de bell nou des de l’inici. I sense pors ni “falses comoditats” alliberar els mitològics Ciclops per acabar amb els Titans i destruir a Cronos, que no oblidem es menjava els seus fills. Jaume Descarrega

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta