Realitat i aparença. El mag Merlí – Joan Ordi

66

És obvi que em refereixo a la ja famosa sèrie de TV3 i que sóc professor de filosofia. Per això voldria oferir el meu punt de vista sobre aquest mag de l’ensenyament. La popularitat d’aquest celebèrrim mag es remunta a una llegenda medieval que el vincula amb el rei Artús, la Dama del Llac i la recerca del Sant Greal. I a través de novel·les de fantasia i àdhuc pel·lícules sembla haver-se traspassat ara al professor de filosofia homònim. El seu encert a l’hora d’ajudar els alumnes de batxillerat a pensar pel seu compte i prendre decisions més reflexives també l’acosta al paper de guia i conseller del jove Artús. El preciós gravat de Paul Gustave Doré situa tots dos en un context boscà de relació directa amb la natura, d’on pot brollar amb força la saviesa que nodreix la vida humana, com suggereixen les arrels dels arbres. Perquè la filosofia és, justament, això: recerca apassionada, i ben necessitada, de la saviesa. Tant que calia que una sèrie televisiva ens recordés la dèria inevitable de la humanitat per les qüestions ancestrals, com els orígens probablement celtes de Merlí el mag. I és aquí on crec que s’ha de posar l’accent a l’hora de valorar la sèrie de TV3: en l’al·lusió que fa a la intuïció primera de la filosofia grega quan va aparèixer entre finals del segle VII i començament del segle VI aC. No es tracta de res més que d’un procés de recerca constant i indefugible de la saviesa, mogut per l’amor que ens inspira el valor inestimable que té en si per a la vida.
Crec, doncs, que els elements que donen color dramàtic a la sèrie, tot i ser essencials a la trama i a l’èxit que va recollint, no ens han de fer desviar la mirada de la intencionalitat didàctica de fons: reivindicar la filosofia, acostar-la al gran públic i mostrar-la encarnada en situacions reals d’ensenyament acadèmic i d’aprenentatge per la vida. La conducta èticament problemàtica de Merlí professor, però també la seva enorme capacitat de posar-se en el lloc dels altres i cercar d’ajudar de manera efectiva, la superficialitat dels adults que s’escandalitzen dels adolescents, l’abisme d’incomunicació entre totes dues generacions, l’individualisme predominant en la societat, la gran diferència de nivell de benestar entre alumnes d’una mateixa aula, la dolça i simpàtica i problemàtica immaduresa dels joves, etc.: tot això fa de la sèrie un còctel sàviament administrat que ens acosta amb passió al món dels instituts. Però la saviesa i la passió que ens calen cercar i cultivar són les característiques i pròpies de la filosofia. És al servei d’elles que la sèrie ha nascut. I no tindria, doncs, sentit que restessin camuflades, enfosquides o eclipsades sota la trama dels fets que se’ns mostren en la superfície de la pantalla.
Recordem-ho, doncs: la filosofia és necessitat de saviesa. I aquesta consisteix en dues coses alhora: comprensió, el més correcta possible, de la nostra realitat i de la del cosmos, i determinació, el més racional possible, de la conducta que, d’acord amb aquella bona visió de la realitat, ens acostaria a la felicitat. Dit d’una altra manera, el descobriment de la veritat en si, objectiva, es trobi on sigui, i l’encontre amb el bé en si, digne de ser estimat pel seu propi valor, sense els subjectivismes dels punts de vista i interessos personals: vet aquí el que va fer néixer la filosofia, el que l’alimenta sempre i el que continuarà impulsant-la mentre hi hagi un futur humà. Merlí professor ens ho recorda subtilment a cada capítol, Merlí com a sèrie és el que volia dir-nos des del principi i Merlí el mag medieval constitueix una figura prototípica del filòsof i filòsofa que tots portem a dintre. Per què? Perquè forma part de la condició humana fer-se preguntes sobre la totalitat de l’existència, i no només sobre els àmbits concrets de la ciència, que és investigació de la matèria. La saviesa, i no la simple erudició ni tota la ciència que es vulgui, constitueix la passió de la filosofia. I ve a ser com el Sant Greal que sempre ens manca. Però no per esdevenir immortals, sinó per donar sentit a la nostra mortalitat.
JOAN ORDI · Titular de Filosofia de l’INS Guinovarda, Piera