Raül, Carme, Muriel – Jaume Singla

50

Quan ho vaig saber, de poc que no em cau damunt el cafè amb llet. En Raül Romeva i Rueda serà el cap de llista amb la Carme Forcadell, la Muriel Casals, l’Artur Mas i l’Oriol Junqueras a continuació. Una composició genial!
Una llista sense polítics “en actiu” em semblava una postura molt engrescadora, però analitzant-la se li veien escletxes per on l’aranya pepera del gobierno (altrament coneguda com TC) hi podia posar una falca. Ara, amb la combinació de polítics i societat civil i el suport de les forces polítiques parlamentaries, la llista és legalment impecable.
Tan impecable és que les forces espanyolistes -amb els matisos que vulgueu, però espanyolistes- no han tardat gens a aixecar la veu en contra del que consideren “una anomalia democràtica” (Miquel Iceta), “Una vergonya que s’hagi fet la reunió al Palau de la Generalitat” (Dolors Camats), “Una vergonya que s’hagi fet la reunió al Palau de la Generalitat que és de tots els catalans” (Enric Millo) …. i excuso reproduir les opinió d’en Rajoy, la Botox o el portaveu del PSOE perquè cada vegada n’importa menys la opinió dels manaires espanyols. O de la premsa madrilenya que ja està demanant la suspensió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Més enllà de l’absoluta idoneïtat dels candidats proposats, copsar una vegada més que els partits catalans han estat capaços de posar-se d’acord, indica que el camí de Catalunya envers la seva independència, avança seriosament i que no té marxa enrere. Raül Romeva deia dimecres, en anunciar que acceptava el repte: “la independència no és el deliri d’una persona, ni l’obsessió d’una institució, ni la manipulació d’un partit. És la demanda d’una part molt important de la ciutadania catalana, gens menyspreable que, a escala europea ha trencat tota mena de tabús.” No hi puc estar més d’acord. Romeva ha estat durant deu anys eurodiputat al Parlament Europeu per ICV on va ser considerat l’eurodiputat més treballador i, per tant, és una personalitat prou coneguda a Europa. Un element prou important a partir del 28 de setembre vinent.
Normalment sóc bastant crític amb algunes decisions dels partits catalans, però en aquesta ocasió estic més que content amb el que han acordat CDC i ERC que, estic segur ens acosta una mica més a la fita més important dels darrers tres-cents anys d’història de Catalunya.
Per estar a l’alçada del repte, els ciutadans hem d’utilitzar els setanta dies que queden fins al transcendental 27 de setembre, per acabar de convèncer als indecisos, als que no ho tenen prou clar o als que tenen pensat abstenir-se.
Jaume Singla