El ràting i el projecte econòmic del nou estat

65

Les agències de ràting juguen un paper molt important en el funcionament dels mercats financers internacionals. Aquestes realitzen regularment una avaluació de l’economia i de les finances públiques d’un país i li assignen una “nota”, el que s’anomena ràting, al deute emès pel seu sector públic. Com millor sigui aquesta “nota”, amb millors condicions (de forma més barata) aquest país o regió podrà finançar-se als mercats internacionals. Tenir una bona acceptació als mercats és crucial per reduir els costos del deute i poder destinar el màxim de recursos als serveis públics fonamentals.

La “nota” o ràting que aquestes agències atorguen al deute de la Generalitat de Catalunya il·lustra la paradoxa que existeix entre l’economia catalana i les finances de la Generalitat. L’economia catalana tancarà l’any 2016 amb unes xifres molt positives: som la 5a economia amb més creixement de la zona euro (19 països), la 4a economia amb major pes del sector industrial i la 3a amb millor superàvit comercial de tota la UE (28 països). Les agències de ràting destaquen la fortalesa de l’economia catalana i les seves potencialitats. Tanmateix, atorguen a Catalunya el pitjor ràting de totes les Comunitats Autònomes de l’estat espanyol i també dels més baixos a nivell mundial.

Per què? Doncs perquè entenen perfectament que els recursos dels que disposa la Generalitat no van lligats a l’economia catalana sinó a un sistema de finançament a totes llums deficient, injust i arbitrari. L’Estat espanyol gestiona el 95% dels recursos que genera Catalunya i ens en retorna una part. Aquesta “part” és del tot insuficient per cobrir els serveis públics fonamentals (sanitat, educació…) i representa una càrrega molt elevada per a la societat i per a l’economia catalana. És un fre absolut a la millora dels nivells de benestar i un llast per als canvis tecnològics i estructurals que requereix l’economia.

Morgan Stanley, un dels principals bancs d’inversió a nivell mundial, descriu en un estudi del 2014 com una Catalunya independent milloraria el seu rating entre 3 i 6 esgraons per sobre de l’actual (que és molt!), el que suposaria també un impacte positiu en el creixement, el saldo fiscal i en els costos de finançament. Aquesta és l’elecció que tenim per al 2017: una República Catalana que ofereix un projecte de creixement i de millors oportunitats o una Catalunya autonòmica dèbil i maltractada econòmicament, apart de ser minvada dels seus drets democràtics més essencials.

Natàlia Mas, Directora general d’Anàlisi Econòmica

Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda