Rates de claveguera

174

Jaume Singla

 

Els catalans estem una mica –de fet molt- enfadats amb els partits que es defineixen com a independentistes, però que no deixen de atacar-se entre ells mateixos, allunyant així la possibilitat d’avançar envers la República. És evident que, en general, els partits catalans es troben molt per sota dels mereixements del conjunt de la població.

La desunió tàctica i estratègica dels partits catalans, genera desànim i desmobilització entre els que voldríem veure el nou país que reclamàrem en el referèndum de l’u d’octubre. Però, si ho mirem més fredament, ens adonarem que si els “nostres” partits no estan a l’alçada del poble, els partits estatals i/o unionistes, no solament estan pitjor, sinó que sovint mantenen actituds rastreres i vergonyants.

Us posaré un exemple proper –i absolutament vergonyós- que vaig veure a Barcelona dissabte passat. Concretament a les Rambles de Barcelona.
Les institucions públiques, catalanes i espanyoles, varen convocar un acte de record a les víctimes, on els únics protagonistes serien els familiars dels morts i ferits en l’atemptat i l’ofrena de clavells blancs al monument de record al lloc on hi ha el mosaic de Joan Miró. En l’acte no hi varen haver ni parlaments, ni protagonisme de cap càrrec institucional ni polític. A més del silenci només es varen escoltar les notes musicals de “El cant dels ocells”. Res més.

Això passava a les deu del matí. Una hora més tard, a l’inici de les Rambles, els partits dits unionistes i una fantasmagòrica “Associación de Víctimas” (el president de la qual és un conegut militant del PP) va convocar un acte amb parlaments dels de sempre: Ciudadanos i PP i amb participació d’alguns individus que foren candidats a les passades eleccions.
Ja estem acostumats a la manipulació de les víctimes que sempre ha fet el PP, sobretot pel que fa a Euskadi, on fins hi tot els donatius per a l’homenatge a Miguel Angel Blanco –el jove regidor assassinat per ETA- els va utilitzar el PP per a pagar-se campanyes electorals.
Tornant a Barcelona, és indignant veure com els mitjans de comunicació li posen imatges i veus a unes persones que tenen comportaments que no farien ni les rates. Curiosament son aquests mateixos partits els que bloquen la possibilitat de crear una comissió parlamentaria a Las Cortes Españolas, per a aclarir la relació entre l’imam de Ripoll –cervell dels atemptats- i els serveis secrets espanyols, també anomenats clavegueres de l’Estat.
Per això, veient la utilització dels atemptats en benefici propi, em ve al cap la imatge de les rates de claveguera….. rata política de claveguera de l’Estat.