Un article de
Veuanoia

Quo Vadis Esquerra: Com les males relacions amb Marc Castells, fan perdre el poder polític als republicans a l’Anoia
Q

7 de juliol de 2019

Joan Boix
Advocat i Periodista

La perplexitat s’ha apoderat de la colla d’amics que ens trobem a esmorzar a les Comes. Som professionals, treballadors, petits empresaris locals i fins i tot algun polític comarcal que coincidim, sorpresos, en no poder explicar-nos com Esquerra Republicana ha perdut el seu poder polític a la comarca. Han guanyat amb claredat les eleccions del 26 de maig a l’Anoia i obtingut un resultat històric a Igualada però ha deixat escapar el govern del Consell Comarcal. I això després de 12 anys de coalició amb Convergència i el PDeCAT. Tampoc entenem la manca de visió de no proposar un ferm pacte de govern amb Marc Castells a Igualada. Potser això ho hauria pogut canviat tot. On és la mirada llarga i l’arquitectura estratègica?

Ja sé que alguns diran que la política és un mercat persa i els pactes a les institucions s’acaben configurant com un canvi de cromos per mantenir les cadires del poder No es pensa sempre en construir una coherent de política comarcal. “Quid pro quo”, una cosa per un altre. I ha sigut així. A Vilanova del Camí l’alcaldessa Noemí Trucharte (PSC) ho és gràcies a l’abstenció del regidor de Junts, Jordi Barón. A la Pobla de Claramunt el convergent Santi Broch ha perdut l’alcaldia perquè els regidor d’Esquerra es va aliar amb tota l’oposició. A Igualada el cap de files socialista Jordi Cuadras ha facilitat l’aprovació dels càrrecs de confiança al Govern de Marc Castells. I aquest alhora retreu a Enric Conill que intentés descavalcar-lo de l’alcaldia amb un impossible pacte amb Jordi Cuadras.

I ves per on Junts per Catalunya ha salvat el PSC, que es trobava al límit precipici i de perdre tot el poder polític a la comarca. Només té l’alcaldia de Vilanova del Camí i ara governarà en coalició al Consell Comarcal. Han passat del no res a tocar el cel. Tot per fer fora els Republicans, i a més amb un estrany repartiment de la Presidència del Consell a l’espai postcovergent. Xavier Boquete, incombustible alcalde de Masquefa, ho serà tres anys i el frustrat alcalde poblatà Santi Broch, un any. Premi de consolació.

Un autèntic despropòsit, on els interessos de país han quedat desats al calaix dels oblits. Ara, això no explica com s’ha pogut dilapidar la clara victòria electoral republicana. Cal una reflexió crítica. Una anàlisi objectiva que no ho redueixi tot a culpar a la pèrdua de poder a la presumpte “mà negra” de Marc Castells. No s’hi val amb excuses de mal perdedor i cal reconèixer l’habilitat política de l’alcalde igualadí.

Influeixen les relacions polítiques i personals quan no són bones. I no ho són entre la cúpula d’Esquerra a l’Anoia, el seu president comarcal, David Alquèzar, el seu cap a Igualada, Enric Conill o els seus assessors, i els alliberats que ja porten gairebé 30 anys manejant pactes amb l’alcalde Castells. Més aviat al contrari. No hi ha sintonia mútua. No es generen complicitats. Es veuen com enemics. Falta visió estratègica de les dues parts, i experiència a Esquerra. No existeix capacitat de seducció ni ganes d’asseure’s a governar plegats. En aquests moments de repressió el més normal seria que els municipis de la comarca i al Consell fossin governats per polítics independentistes o republicans.

Uns ho saben fer i els altres no poden. S’ha perdut una oportunitat històrica. Esquerra governa a 17 municipis dels 33 municipis de l’Anoia amb alcaldies de pes. A Capellades amb un pacte amb la Cup, a Piera reeditant la coalició amb l’espai post convergent i Calaf en solitari. Geometria variable. Per això la perplexitat no és gratuïta ni exclusiva dels meus amics. Quan assoleixes més poder polític que mai a l’Anoia no el pots llençar. Has de tenir capacitat, cintura per negociar. No pots tancar-te portes. Has d’arribar a acords amb tots els actors polítics. Fer valer la teva força. Encertar amb pactes en llocs claus. No tota la responsabilitat és dels Republicans, però sí que cal que Esquerra reflexioni i algú n’assumeixi la responsabilitat. Sine ira et Studio.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta