Qui té por? – Josep M. Carreras

0

No cal que ens esverem pels atacs del govern contra el procés sobiranista de Catalunya. En realitat, està seguint els passos previstos. Primer varen ignorar-lo, després el menysprearen; més tard, a mesura que anàvem fent camí, han intentat espantar-nos de moltes maneres: amenaces de plagues bíbliques: pobresa, boicot, exclusió de la UE, fins i tot intervenció militar… Quan s’han adonat que tot plegat era inútil i no podien aturar la via empresa, han posat en marxa tota la maquinària de l’Estat per evitar … què? Que el poble manifesti lliurement la seva voluntat, res més que això. I en aquest sentit, han estat implacables. No solament s’han valgut de la premsa més addicta per bescantar-nos amb mentides, sinó que volen impedir un dret tan fonamental en democràcia com la llibertat d’expressió. El cas més recent ha estat la destitució fulminant del fiscal en cap de Catalunya per haver afirmat que era legítim preguntar al poble de Catalunya sobre el seu futur. No ha servit de res dir que en tot cas havia de fer-se dintre la llei perquè no es poden defensar ni posicions legals si aquestes no plauen a les altes esferes de l’Estat. Ha començat, doncs, la guerra bruta dels que veuen que no la podran guanyar d’altra manera. S’ha posat en moviment l’artilleria pesant. Els primers arguments per anar-hi en contra eren l’apel·lació a la sagrada Constitució i a les lleis espanyoles, que no ho permeten. Però no n’hi havia prou amb això. Ara l’objectiu és crear un clima de desconfiança dels catalans envers els seus polítics. No vull dir que siguin uns angelets i sempre actuïn correctament. Però que ara surtin casos com bolets és, com a mínim, sospitós. Busquen desacreditar la política catalana i estan usant tots els mitjans per fer-ho. Es tracta, ni més ni menys, de fer que el mateix poble que reclamava independència l’Onze de Setembre de l’any passat, ara es desentengui del procés fent veure que els qui el volen portar endavant són uns delinqüents. Però han adoptat el camí equivocat. No s’adonen que l’escanyament econòmic a què ens sotmeten, les invalidacions de lleis catalanes, els recursos sistemàtics contra les decisions del Parlament en realitat ens carreguen de raons per trencar amb una situació totalment injusta. Si alguna cosa es posa de manifest és la seva feblesa i la mateixa democràcia. Són sobradament conegudes les raons econòmiques, històriques i polítiques que avalen la independència de Catalunya. Els polítics espanyols saben perfectament que tenim raó –i raons- per a reclamar-la. Ells i nosaltres sabem que no hi ha raons jurídiques per impedir la consulta i que com a Estat –almenys teòricament- democràtic hauran d’acceptar els resultats. Per això orienten tots els esforços a evitar que es faci. En el fons –i encara que mai ho reconeixeran- ens tenen por. Per això tanquen les portes fins i tot al fet de parlar-ne. Però qui pot posar portes al camp? Josep M. Carreras