Tenia tota la raó Josep Pla quan deia que el que s’assembla més a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. Perquè ja em direu com justificarà el Partit Socialista el seu vot que ha de fer president altra vegada Mariano Rajoy. L’abstenció en aquest cas és pur teatre, perquè els resultats són el mateixos que si li donessin el vot directe. Durant més d’un any, els polítics espanyols han convertit la política en una comèdia. I tot plegat per arribar a un resultat decebedor. Les ambicions personals han passat per damunt de les necessitatsde la gent.
L’espectacle que han donat és esperpèntic. Els socialistes varen basar tota la seva campanya en un sol lema: “Fem fora Rajoy!”. Pràcticament no hi havia altres propostes al seu programa. Se suposava que amb un canvi a la presidència del govern, tot canviaria. Però ves per on, a l’hora de la veritat Rajoy serà president gràcies al posicionament socialista. I sense res a canvi. Al meu poble d’això en diuen abaixar-se els pantalons. Si almenys haguessin deixat parlar les urnes, no hi hauria res a dir. Però no sols han evitat unes eleccions, sinó que imposen la seva voluntat per la força. L’amenaça de prendre represàlies amb els qui vulguin votar segons la seva consciència i no segons els dictats de la cúpula és una bona mostra de democràcia, a fe de Déu… Amb quina cara es pot presentar el Partit Socialista davant la societat? Quatre anys més de govern del PP volen dir quatre anys més d’opacitat, de prepotència, d’amagar la corrupció, de retallades, de retorn a etapes que crèiem superades, de negació dels drets del treballadors, de manca de diàleg…
En relació amb Catalunya, res no canvia. Potser sigui l’únic punt en què estan d’acord socialistes i populars. Seguirem patint la vergonya de veure com els nostres representants polítics són jutjats per defensar els drets col·lectius dels catalans i la llibertat d’expressió de les nostres institucions. Però que no s’enganyin. Com més estrenyin, més units ens trobaran. Cada dia hi ha més gent que està farta de tanta mentida, de tanta humiliació. Sortirem al carrer tantes vegades com faci falta perquè se’ns escolti d’una vegada. És evident que no hi ha pitjor sord que el que no vol sentir, però com que a Madrid no ens escolten, anirem a Europa. Mentrestant, nosaltres no acotarem més el cap. Ja n’hi ha prou! El dret a decidir és irrenunciable per assolir la llibertat. S’ha acabat que ens prenguin per l’ase dels cops, que ens tinguin com a ciutadans de segona, que ens insultin. Si fins ara ens han pres el pèl i ens han fet callar amb mentides i amenaces, aquesta història s’ha acabat. Ja no ens fan por. Tenim moltes més raons per fugir d’un Estat que ens domina que no pas per quedar-nos-hi. I si per fer-ho cal desobeir les lleis injustes, no dubtarem a fer-ho. La llibertat té un preu.
Josep M. Carreras
