Des del Govern de la Generalitat de Catalunya s’havia fet una proposta d’uns pressupostos per al 2016 compromesos amb les polítiques socials, amb vocació de foment de l’ocupació i de l’economia productiva, amb sostenibilitat financera, i construint, amb poca fressa i molta endreça, estructures d’Estat. Uns pressupostos vius, realistes i en contacte amb el territori i la seva gent, també de la Catalunya Central.
Haguéssim pogut parlar de l’aplicació dels pressupostos en l’àmbit de la Catalunya Central, del fet que l’evolució en la inversió real que recollien en el conjunt de les sis comarques que la conformen experimentava un increment en la proposta d’enguany, concretament en més d’un 50% respecte l’any anterior en ponderació amb el total del pressupost de la Generalitat de Catalunya i gairebé un 15% superior en termes absoluts respecte el 2015 per al mateix àmbit territorial i que recollia l’atenció a necessitats reals; del fet que la Catalunya Central esdevenia el tercer territori amb major creixement relatiu per al 2016 quan a inversió real i que apuntava a consolidar una certa evolució creixent; de la necessitat d’articular també a través dels pressupostos la proximitat i detall merescut a la realitat de l’Anoia, el Bages, El Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès, i de temes sensibles a encarar pel territori com inversió per a l’Hospital d’Igualada, la ronda sud, d’altres millores en infraestructures viàries o l’execució d’obres en equipaments escolars, entre molts d’altres.
Haguéssim pogut parlar de diferents variables i indicadors pretesos que recollia la proposta de comptes per a la present anualitat: de la creació neta de llocs de treball, de l’enfortiment del dinamisme de l’economia, de l’augment de la despesa social en termes absoluts i relatius, de l’impuls a la recerca i la innovació, del foment de la cooperació tecnològica, del suport a l’emprenedoria, del finançament empresarial, de la promoció del comerç, del foment territorial del turisme, de la millora en la competitivitat del sector agrari, de l’Estratègia Catalunya 2020, … i de tots aquells objectius i voluntats inherents al projecte de pressupostos.
Haguéssim pogut parlar d’uns comptes elaborats d’acord i en funció de l’entorn existent, la situació d’emergència social, i una voluntat i requeriment formulats, bastir una Catalunya plenament sobirana. Un context per tant, que ens ubicava, i ens ubica, pel què fa a ingressos en una situació on l’objectiu de dèficit imposat és desproporcionat i injust i on, si bé l’economia evoluciona favorablement, això no es tradueix en una millora equivalent dels ingressos i que posa en evidència que el model de finançament autonòmic està esgotat. I pel què fa a la despesa, en un escenari on es fa palesa la voluntat del Govern per atendre amb compromís les polítiques socials i, amb ferma vocació, el foment de l’ocupació i de l’economia productiva, reassignant recursos cap a la despesa social i en especial atenent a qui més ho necessita.
De tot això, i molt més, n’haguéssim pogut parlar, en volem parlar, n’hem de parlar, perquè els pressupostos han de ser per sobre de tot, en present i amb clau de futur, en benefici i tenint present la Catalunya Central, i sense defugir la responsabilitat encomanada d’impulsar el procés cap a la independència. Malgrat tot, passi el que passi, seguim amb determinació.
LAURA VILAGRÀ, Delegada territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central
