Poble Actiu: “En els darrers quatre anys les coses han canviat molt, i la societat vol una manera diferent de fer política”

131

Poble Actiu, la candidatura impulsada per la CUP a Igualada per a les eleccions municipals del 26 de maig, va fer pública recentment la seva llista. Hem parlat amb l’alcaldable Neus Carles i l’actual regidora Eva Pedraza, segona a la candidatura, de com afronten els comicis i alguns detalls del programa electoral.

La vostra fórmula per anar a les eleccions està recollint bones sensacions?
Estem contents de la resposta de la gent, tant a l’hora d’anar a buscar persones que pensàvem podien ser interessants per formar la candidatura i fer equip, com de gent que ens ha ajudat a confeccionar el programa electoral. Constatem que hi ha molta gent que té ganes que hi hagi un canvi a Igualada.

També cal apuntar que en part és gràcies a la feina feta des del grup municipal de la CUP. S’ha generat confiança respecte a la situació que hi havia el 2015, quan ens vam presentar per primera vegada. D’altra banda, Poble Actiu és un exercici d’honestedat, és posar nom a quelcom que, de fet, ja existia. No volem amagar les sigles, al contrari, les reivindiquem.

Molta gent diu que els partits que heu estat oposició, en general, no n’heu fet massa, i que això ha fet gran el partit que governa. Ho compartiu?
En el 2015 hi havia un escenari en el qual no hi havia hagut gens d’oposició. En aquests darrers quatre anys, i això no és mèrit únicament de nosaltres, hem aconseguit posar alguns temes sobre la taula, com la necessitat d’una sisena escola pública, la dramàtica situació del reciclatge a la ciutat, el debat de la municipalització del servei d’aigua… Hi ha més moviment que abans, certament, i també s’ha establert una certa oposició des de fora. El Sindicat de Llogateres, la PAH, Aigua és Vida, el col·lectiu de les escoles públiques…

També es diu que Poble Actiu és com una OPA hostil a ERC. Què en penseu?
En absolut ens hem plantejat aquest tema. Al contrari, amb Esquerra hi tenim bona sintonia en molts temes.

En qualsevol cas, sembla que hi ha moviment a les esquerres de la ciutat, independentistes o no.
És que des del 2015 fins ara la realitat ha canviat molt. Això vol dir que molta part d’aquesta ciutat vol una transformació, de les maneres de fer des de la política. Ens presentem per fer feina des de l’Ajuntament, però sense oblidar què hi ha al carrer. Això és el que dona força i sentit a aquesta lluita. Si els transformadors només miren des de dalt, és que no són transformadors.

Quins són els eixos del vostre programa electoral?
Som una candidatura ecologista, feminista, amb valors republicans i en defensa de les classes populars. Bàsicament, pensem en dotar la ciutat de més habitatge social, i de fiscalitat progressiva. És imprescindible que els igualadins paguin els impostos segons els diners que tenen. També és molt important que Igualada tingui una sisena escola pública, un nou POUM, la municipalització de serveis, i impulsar la participació ciutadana amb pressupostos participatius. S’ha de canviar també el model de recollida de residus a la ciutat cap a un model de contenidors intel·ligents. El sistema ha de ser fàcil d’assumir per a tothom, i efectiu.

Igualada és una ciutat bruta, en general?
Sí, pensem que sí. El que passa és que l’Ajuntament té un contracte i unes clàusules amb una empresa, i aquesta el que fa és complir-lo, i ja està. Ni un pèl més de l’estipulat. Si el consistori assumís el control d’aquests serveis, Igualada estaria més neta, segur.

Moltes de les coses que apunteu en el programa són molt similars als d’altres candidatures. No serà difícil fer acords després, si calen?
Amb ERC i amb Decidim ja s’han fet propostes conjuntes en els darrers quatre anys. No veig que d’aquí dos mesos no hagi de passar. Hi ha propostes similars, però iguals no crec. Ni les maneres de fer ni les prioritats, possiblement, són les mateixes. Però en tot el que faci possible l’aplicació de polítiques d’esquerra ens hi trobarem.

El debat sobre l’escola pública ha sacsejat la societat civil, però també ha enfadat l’escola concertada. Ni totes són de dretes, ni totes són religioses… Hi ha certa inquietud.
Coneixem perfectament la realitat. No estem fent polítiques contra ningú, al contrari, sinó a favor del dret a la tria. Ara mateix, a Igualada això està desequilibrat, i creiem que ha de canviar. Tenim llars d’infants municipals que només estan a una part de la ciutat, i això no pot ser. El factor de proximitat és important, per això defensem una sisena escola pública amb llar d’infants al centre de la ciutat, on no n’hi ha. Aquest curs, les places de llar d’infants públiques es van acabar el mes de desembre, de manera que qui va tenir un fill més tard i havia d’incorporar-lo el gener o el febrer ja no hi podia accedir… Hi ha llista d’espera, és un problema, la gent ha de poder anar a l’escola que vulgui.

Sou una candidatura jove, plena de joves, però gairebé ningú és gent gran. Quines són les vostres propostes respecte aquest col·lectiu?
Hi ha molts serveis socials que es fan des de l’Ajuntament que entenem estan molt bé i caldria donar-los continuïtat. A la residència Pare Vilaseca, per exemple, s’està fent molt bona feina i hi ha excel·lents professionals, però des de Poble Actiu pensem en un altre model, no tant assistencialista i potser més apoderador. Volem dir que a vegades els serveis a la gent gran s’entenen com quelcom que es fa, i ja està, molt finalista, i ens agradaria que tingués més continuïtat per ajudar a tenir més qualitat de vida, que es preguntés més, que fos una assistència més personalitzada i més humanitzada.

Més equipaments?
Més descentralitzats. Tenim un programa per connectar més els barris pel que fa als seus equipaments, que tots en tinguin algun, i que no estiguin concentrats tots en un de sol.

Quina ciutat us agradaria urbanísticament pels propers 25 anys? Cal un nou POUM?
Sí, és clar. I cal parlar del Rec, perquè és un exemple paradigmàtic. Estem ara funcionament amb un POUM del 1986, del segle passat. És una zona que està tipificada com a sòl industrial, i s’està degradant. Tenim un pla general passat de moda. S’ha de pensar d’una altra manera. L’altre problema és que, del pla actual, s’han anat fent petites modificacions a la carta, sense idea de ciutat, i això és molt perillós. Cal ser valent.

Tenim un problema amb el lloguer a la ciutat. Poca oferta, preus elevats. Com ho entomeu, això?
S’ha de començar a treballar en aquest tema de forma urgent, perquè estem molt lluny dels objectius pactats a nivell de país. No volem entrar en xifres de pisos, però sí que ens comprometem a dedicar el 10% del pressupost d’inversions a això. Potser sí que caldria fer edificis nous, però també a la ciutat en tenim molts que no estan avui en condicions de llogar-los, però és que no hi ha ajuts ni incentius, que caldria promoure. D’altra banda, cal collar als bancs que, per un tema merament especulatiu, tenen tancats blocs sencers que es podrien llogar. No té sentit que no hi hagi oferta de lloguer, i quan passeges pel carrer et trobes molts pisos tancats.

Can Morera, sí o no?
Bé, de Can Morera tothom en parla, però ningú no explica ni què s’està fent, ni com es vol planificar. Ens estranya que hi hagi gent que es decanti cap al sí, quan no se sap què hi ha en aquest tema. Demanem que s’expliqui quina planificació hi ha, i, després, decidim entre tots què volem. Hem de ser coherents. Sense informació, ara, no ens podem posicionar clarament.

De quina manera creieu que l’Ajuntament ha d’actuar en relació al procés sobiranista?
Creiem que des del municipi hem de treballar amb totes les eines que podem. Hem de recuperar sobiranies. No entenem, de cap manera, que un govern que es diu independentista permeti que una empresa francesa, Agbar, que tots sabem quin posicionament ha tingut en relació al procés, s’emporti els diners dels igualadins cap a casa seva, com a propietària d’Aigua de Rigat. Per això recuperar l’aigua pública és per a nosaltres un tema de sobirania.