Ara fa 10 anys, el 2006, s’aprovava inicialment el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena (PDUCO), un document d’alt interès perquè traçava quins usos havia de tenir el sòl de la Conca, i com s’havia de gestionar el creixement residencial dels nuclis urbans fins el 2026, vint anys després. Les previsions del Pla van aixecar molta polseguera, fins al punt de crear-se una Plataforma per la Retirada del Pla Director, que va tenir un ampli ressò social i mediàtic.
El pla va ser aprovat definitivament el desembre del 2008, i segueix vigent. Recordem que un dels cavalls de batalla va ser l’enorme previsió de creixement residencial a la zona de Can Masarnau i l’Espelt d’Òdena, així com el gran polígon industrial de Can Morera, en el mateix municipi. També dibuixava molts ramals de l’anomenat “tren gran”, el ferrocarril de via ràpida projectat en temps del president Maragall -que incloïa una parada soterrània a l’Hospital- així com l’acabament de la Ronda Sud… Finalment, preveia un creixement desorbitat de població a la zona de la Pobla i la Torre de Claramunt…
Han passat ja 10 anys -la meitat del temps projectat en el Pla- i és evident que les previsions del document són avui una utopia. La crisi econòmica ha trastocat tots els indicis inicials, i això ja ha portat alguns ajuntaments a moure’s per demanar canvis.
El debat urbanístic torna a estar damunt la taula en municipis en què cal refer els POUM, com a Igualada, Òdena, la Pobla de Claramunt o Montbui, i es dóna el cas que, molt aviat, sorgirà del no res el Pla Territorial del Penedès, que inclourà tota l’Anoia excepte el nord. El Pla ja s’està realitzant, amb participació del Consell Comarcal de l’Anoia. Avui, la comarca és inclosa dins del Pla Territorial de les Comarques Centrals, en el que misteriosament els grans creixements previstos a la Conca d’Òdena no hi són, demostració clara que el PDUCO va ser un nyap -en això hi coincideix gairebé tothom- producte de l’època de “vaques grasses”.
El PDUCO, objecte de protesta social
Deu anys després de la primera aprovació del PDUCO, hem parlat amb l’empresari igualadí i exalcalde d’Òdena Pep Solé, que va esdevenir el referent més clar de l’acti- visme social que va demanar la retirada del document i la seva revisió total.
Solé reconeix que aquells anys “van ser uns dels més intensos de la meva vida, i possiblement van influir a què em dediqués a la política, però també és veritat que es va crear una imatge de mi que no esperava, la d’algú que no està d’acord amb res i que protesta per tot, però no em penedeixo de res”. També pensa que “igualment ens les nostres protestes ens vam quedar curts, perquè han passat 10 anys i el que ha passat no és només menys del que deia el Pla Director, sinó menys del que dèiem nosaltres”.
El problema, segons Solé, ja ve d’inici. Els plans es van fer en un moment de plena eufòria, durant “els anys 2005 i 2006. Hi havia feina, venia gent de fora, i aquelles bases es van fer servir per dissenyar plans aquí i allà, per tot el país. És clar que s’han de fer previsions, però havien de ser més realistes, i per això creiem que el Pla estava equivocat. Volíem que es retirés i se’n fes un de més raonable, amb un creixement més sostenible”.
150.094 habitants el 2026!
Entre d’altres dades, el PDUCO preveia que a l’Anoia hi hauria 150.094 habitants el 2026. Avui, les previsions més agosarades de la pròpia Generalitat -veure quadre- n’assenyalen 126.000. “L’any passat, el 2015, es van perdre habitants a les principals poblacions de la Conca. És a dir, no només no creixem, sinó que perdem població o creixem molt per sota del previst. Tota aquella gent que havia de venir a l’Anoia, i per això es preveia tanta zona residencial nova, no ha vingut”.
5.000 habitatges a l’Espelt i 370 hectàrees a Can Morera
Efectivament, el PDUCO preveia fins a cinc mil nous habitatges a la zona de l’Espelt-Can Masarnau, i el polèmic polígon de Can Morera i el seu entorn, de 370 hectàrees. “Allò era un disbarat, i penso que algú hauria fins i tot de demanar disculpes pel que deia. Jo no estic content de la patacada que ens ha donat la crisi, però el que es preveia per a la Conca no era bo ni per al creixement del país, i així va veure-ho molta gent”. Tot i així, la Plataforma no va ser massa del grat d’alguns partits polítics, en especial del PSC, la mateixa formació que llavors governava el país, però també d’ERC. “Els socialistes s’han mostrat sempre molt favorables al polígon de Can Morera, van fins i tot fer mocions a tots els municipis on governaven de la Conca, també el d’Igualada, per demanar a l’Ajuntament d’Òdena que hi apostés. Ara hi mana un dels seus i no veig que demanin res. Per què no ho fan, ara?”.
El Pla Territorial del Penedès i la participació ciutadana
El nou Pla Territorial del Penedès, que s’està dissenyant actualment i del qual se’n sap ben poca cosa, ha de redefinir l’estratègia urbanística del nostre territori. Algunes veus afirmen que caldria treure’n les parts d’altres plans territorials segons la regió on eren abans -la Catalunya Central, en el cas de l’Anoia, el Camp de Tarragona per al Baix Penedès i Barcelona per a l’Alt Penedès i Garraf- i afegir-les al nou Pla, fent com una mena de “collage”. D’altres opinen que això seria un error i que cal definir des de zero un territori nou que tindrà referents nous. En qualsevol cas, aquest debat és pràcticament nul a l’Anoia, i molt més intens a la resta del nou Penedès.
Pep Solé és dels que pensa que “caldria fer un pla adequat a les noves expectatives, amb la realitat que sabem. Em consta que el Pla Territorial del Penedès està en marxa, però em diuen que només es podrà consultar quan sigui a exposició pública, i això són 45 dies, i espera’t que no siguin a mig juliol o per Nadal. Em preocupa molt que un pla d’aquestes característiques només tingui un període curt de temps per a presentar al.legacions. No estem parlant d’un carrer, sinó de tota una comarca i una vegueria, del lloc on haurem de viure i desenvolupar-nos com a persones”.
La necessitat d’un Avanç de Planejament
Per això proposa “que hi hagi participació ciutadana, a través d’unes jornades, per exemple. El que interessa és que se’ns expliqui als ciutadans què volen fer amb aquest territori, el que es diu un Avanç de Planejament, perquè la societat civil hi pugui dir la seva. Penseu que el pla pot explicar moltes coses, però una de les principals és assenyalar on no s’hi podran fer coses, pel seu interès mediambiental, per exemple. Un pla territorial no es pot fer només des d’un despatx de Barcelona”.
