Pilarín Bayés: “Sempre que he de representar els Reis en genèric, dibuixo els d’Igualada”

259

La Pilarín Bayés, nascuda a Vic, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi l’any 1991. Ha il·lustrat pràcticament mil llibres des que va publicar el primer conte per a nens l’any 1964 i va iniciar la seva col·laboració amb la revista Cavall Fort. Ara ha il·lustrat “La petita història dels Reis d’Igualada”.

Com et proposen fer les il·lustracions de la Petita Història dels Reis d’Igualada?
A mi m’arribava per part de gent que conec d’Igualada, però sobretot per part de l’editorial. Quan m’ho van proposar em va fer molta il·lusió perquè sempre que he de representar els Reis en genèric, dibuixo els d’Igualada. Tot i que jo soc de Vic i els d’allí em semblen preciosos, amb la Plaça Major com a marc espectacular, crec que els d’Igualada, amb els Reis acostant-se als nens i nenes, parlar amb ells i tot això fa que siguin uns Reis diferents i magnífics.

Has fet les il·lustracions i l’Antoni Dalmau en va fer el text. Com us vau coordinar?
L’Evangeli ja ho diu, abans de tot és la paraula. Així que l’Antoni Dalmau primer va fer el text i a partir d’aquest jo en vaig fer les il·lustracions. Ha estat un plaer treballar amb ell perquè és un gran escriptor, un erudit i que, evidentment, coneix tan bé Igualada. Ja havíem fet algun altre llibre de “Petites històries” amb ell com el d’Enric Prat de la Riba.

Em sembla que, de fet, més enllà del text ell també apareix en les il·lustracions, oi?
Sí, hem fet una mica a l’estil de “Buscant al Wally”. Apareix una mica amagat, no de manera ostensible. Així els nens i nenes que mirin el llibre l’intentin trobar en cadascuna de les pàgines. Però no només hi apareix ell, sinó que també hi ha altres persones que s’hi poden trobar en el llibre. A veure si ho descobreixen!

L’any passat vas venir a la Cavalcada de Reis d’Igualada per impregnar-te de la festa. Què et va semblar?
Magnífica. Ja l’havia vist per fotografies que m’havien passat els de l’editorial perquè me’n comencés a fer una idea, però no ho havia viscut mai en directe a Igualada. L’emoció del carrer, la seva vibració, això si no hi ets no ho veus. I recomano a tothom que no hi hagi anat que si tenen la oportunitat, un any vinguin a Igualada a viure-ho. Em va semblar molt bonic i un gran privilegi per als nens i nenes d’Igualada que els Reis puguin parlar amb ells. Habitualment, a altres ciutats, els Reis no parlen d’un a un amb els infants. Parlen a la Plaça, parlen per tothom. A més, és increïble la memòria que tenen els Reis, saben perfectament tot el que han fet els nens i nenes, estan documentats al màxim.

La vas viure de principi a final?
Sí, i va ser meravellós. La vaig viure en part amb una família d’Igualada i persones d’aquí que ens van acompanyar. Vam anar a la residència amb la gent gran, vam anar a veure on es preparava la comitiva i també on s’acabava. Com deia en Roberto Alcacer y Pedrín, va ser “una aventura competa”.

És difícil de dibuixar les cares de tanta il·lusió dels més petits en una nit tan màgica com la de Reis?
Es tracta de deixar que aquesta il·lusió també s’apoderi de tu. A més, és una il·lusió i felicitat compartida per tothom. Per exemple, si vas a un partit de futbol, una meitat, els que guanyen, estan molt contents; però l’altra meitat, els que perden, estan tristos i decebuts. Això no passa a la nit de Reis, és una nit en què tothom està content.

Personalment, com vius la nit de Reis?
Hi ha nits molt maques durant l’any, però pel que fa a la il·lusió i també aquesta espera misteriosa, no n’hi ha cap igual que aquesta, i a Igualada més.

La nit de Reis és nit de regals. A qui li regalaries tu aquesta “Petita història dels Reis d’Igualada”?
Al meu nebot Jordi Vidal, un igualadí que viu a Vic però que quan parla d’Igualada se li omple la boca de felicitat.

Has explicat moltíssimes històries de Catalunya
D’aquesta col·lecció “Petites històries” ja n’hem fet més de 300, però comptant altres llibres estic a punt de fer-ne mil, sense parlar de les col·laboracions. Jo li dic a la meva filla que sí que les compti, les col·laboracions, que em fa il·lusió arribar als mil.

Per il·lustrar molts dels contes que has fet has hagut de visitar moltes festes per tot Catalunya…
És preciós. I aquí som una mica “festeros”, els catalans. He anat a moltes festes majors, diverses cavalcades de Reis, Nadals, etc. En sabem molt de fer festes aquí i els que diuen que som una mica avorrits és una altra de calúmnies que a vegades ens toca i és que, precisament avorrits, no és la nostra definició.

Alguna d’aquestes festes que has visitat t’ha sorprès especialment?
La baixada de les falles al Pirineu és molt bonic, la Festa Major de Sitges també em va agradar molt. També a Vilafranca i la de Barcelona, que ens els últims anys s’ha reinventat molt. Hi ha mil coses a fer a Catalunya.