Pere Tapias

39

Una de les millors coses que m’ha donat el periodisme, és que he pogut conèixer persones excepcionals que, amb una altra professió, no hauria tingut ocasió de tractar tan a fons. Un d’aquests personatges excepcionals és en Pere Tapias, tot i que quan hi vaig parlar per primera vegada, jo encara no ho era de periodista.jaume singla

Va ser quan la meva filla tenia deu o dotze anys i la vaig portar a un recital d’en Pere Tapias, que a ella l’entusiasmava. Abans del concert ens vàrem ficar per darrere l’escenari quan feien les proves de so. Tenint a la vora al cantant li vaig dir a la Laia si el volia saludar. “Que el coneixes?” em va preguntar. I jo, atrevit de mena i per quedar bé amb la meva filla, li vaig dir que sí.

En Pere Tapias ens va atendre amb la seva afabilitat de sempre -aleshores no li coneixia aquesta faceta- i com que als infants mai els pots dir una mentida perquè acabes patint, la Laia li va preguntar al cantautor: “És veritat que ets amic del meu pare?” I en Pere Tapias, sense immutar-se, va dir: “És clar que som amics. El teu pare és un paio molt ferm”. Aquest caràcter afable i bonàs del cantant de Vilanova i la Geltrú he tingut ocasió de tornar-lo a gaudir cada vegada que ens hem tornat a veure, ara ja sí, en una relació professional i periodística.

Vàrem coincidir fent de jurats en els concursos culinaris de l’Alta Anoia on en Pere no solament va tastar el mig centenar de receptes a concurs, sinó que fins i tot s’entretenia a comentar el plat a les padrines que l’havien fet, interessant-se per l’origen de la recepta i fins al darrer dels ingredients. També vàrem coincidir en campanyes de promoció del peix blau de Vilanova i la Geltrú, la cuina del Xató i el vi novell, la cuina de les galeres, o en recerca de receptes tradicionals de l’Anoia: ”Sisplau Jaume, que no siguin de bacallà que ja en tinc moltes”. També va col· laborar en els col·leccionables de gastronomia anoienca que vàrem fer a La Veu. La darrera vegada que el vaig veure, va ser precisament al restaurant La Fitorra -el de la seva dona- a Vilanova on vàrem tenir una llarga conversa sobre cuina, escrits de La Veu -ens llegia- i plans de futur. En Pere Tapias va ser sempre un home autèntic, un artista tot terreny. Gens endiosat per la fama i sempre disposat a col·laborar en qualsevol projecte, per humil i senzill que fos. Que tinguis bona mar en la teva travessia. Aquí, arran de terra, ja et trobem a faltar.

 

Jaume Singla