Pere Camps, regidor de cultura d’Igualada: “Vull parlar amb Sant Bartomeu”

230

El regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada, Pere Camps, explica en aquesta entrevista el què considera el més destacat de la Festa Major, alhora que dona la seva opinió sobre alguns aspectes “polèmics” que envolten la festa més important de la ciutat.

Tenim per davant una nova edició de la Festa Major. Amb 150 propostes, unes quantes més que l’any passat.
Nosaltres intentem que la festa major sigui el moment lúdic i especial de participació i de goig de l’any per a tots els igualadins i els que vénen de fora. Fa uns dies, precisament “El Periódico” recomanava la Festa Major d’Igualada com una de les més simbòliques, al costat de les de Sants, la de Gràcia, Martorell, Badalona… per precisament per la seva riquesa, pel seu mosaic d’oferta que té, i la veritat és estem iniciant aquest nou mandat però la Festa Major segueix una continuïtat. Com aquell qui diu ja la tenim pensada i establerta, i endreçada, des de fa temps. Intentem doncs tenir una continuïtat, i aquesta riquesa eclèctica que té, que tothom hi pugui trobar un espai per al seu gaudi.

Què en destacaries? Tres coses.
Personalment aquest any destacaria tres coses que són bastant importants, culturals, però molt humanes, i una és aquest reconeixement històric a la trajectòria d’un igualadí que les noves generacions no coneixen gaire, Carlos Miquel Solà que és compositor, actor i dramaturg. És una persona d’una gran riquesa molt especial. Va estar 20 anys vivint a Mèxic… Volíem que els igualadins sàpiguen qui és, tal com vam fer amb la Teresa Gimpera, o l’any passat amb Feliu Formosa. També cal destacar l’exposició de Montserrat Acosta, dirigida per Pau Llacuna, una persona que fa trenta-cinc anys que va morir, als trenta cinc anys, en una època als anys seixanta, quan no hi havia cap escola d’art. Només hi havia un senyor que ensenyava a dibuixar al carrer de la Soledat, que després va arribar a ser el seu marit. Ella va esdevenir una gran artista, amb una expressió de llum i de color que és una riquesa espectacular.
També el treball que ha fet el Josep Elias, que recull el pas del circ des de 1883 fins al 2018 a Igualada. Veurem tota la trajectòria, els tipus de circ…

Veig que has triat tres coses molt, molt culturals.
Sí, però és que me’n deixo moltes més. Per exemple, la festa castellera. Aquest any lluiran els Capgrossos de Mataró i la Jove de Xiquets de Valls, juntament amb els Moixiganguers. Els castells pesen molt, l’any que ve farà 25 anys que uns joves d’Igualada van crear la nostra colla castellera, amb un nom que ens recorda que a Igualada sempre hem dit que anàvem a veure “la moixiganga”. Els castells són el més nostre que tenim com a país.

Toni Albà és una persona molt compromesa amb el país i amb el moment que viu Catalunya. L’heu escollit aquest any per fer l’espectacle del pregó. Imagino que interpretant al rei Joan Carles I, el Rei emèrit. Ha comportat certa protesta per part d’alguns col·lectius. Què en penses?
Som humans i som perfectibles. Aquest senyor doncs un dia va fer un comentari d’una política, i no va fer res més que això. D’això se’n va fer molt ressò però jo diria que és quelcom molt puntual…Nosaltres creiem que ha d’haver-hi respecte cap a totes les persones, siguin homes, siguin dones. Però el que sí veiem i valorem, i volem donar a conèixer, és la trajectòria artística, social i política. Com dius és una persona compromesa i amb una personalitat molt definida, que s’ha creat un parell de personatges de molt pes, dels quals donen molt de sí per fer crítica i bon humor.. Habemus Festum té un punt de grotesc entranyable. És un personatge tan a prop de la nostra realitat social històrica recent… S’ha de valorar. Nosaltres no seguirem la corrent d’unes quantes opinions, molt respectables, per un fet concret d’una persona.

Parlaves de la gent jove. Justament els joves van crear fa uns quants anys l’espai de les barraques, que s’ha demostrat amb el temps i amb la col·laboració de moltes entitats que va ser un encert. S’han anat decidint coses i fent canvis. L’any passat ja no hi havia tanta gent…
Crec que les coses evolucionen per si mateixes, i preguntar-se si és bo, si és dolent, no sé, jo diria que hi ha pros i contres. Va ser positiu que aquella concentració de tanta gent, que era ja fins i tot una mica perillós per l’espai que hi ha, s’anés minvant. Que “respiressin” les barraques, i fent que anessin al territori festiu els de la Coll@nada, va ser bo. Va ser bo per a les barraques, per a la ciutat i per algun col·lectiu.
El que passa és que n’hem d’anar aprenent. Els de la Coll@nada van voler anar a un territori festiu “emmurallat”, en un espai concret que pel volum de persones allò es va veure que es feia petit i tampoc era recomanable. El fet de ser tancat quan està ple era una mica selectiu i llavors això no és bo. Això va ser el 2017. L’any passat van decidir de traslladar-se a la plaça Pius XII.

Per cert, els veïns estan calents. Diuen que no pot ser tanta gresca tants dies seguits.
Arran de l’any passat que hi va haver bastant de soroll, de dilluns a diumenge, es van buscar mesures, i s’ha parlat amb els veïns. Els de la Coll@nada volen que hi hagi una entesa. El més saludable és que hi hagi negociacions. S’han pres mesures, i de dilluns a dimecres no hi haurà música, i les activitats de dilluns i dimarts acaben a les onze, i dimecres ja se’n van a un altre espai. De dijous a diumenge sí que hi haurà més soroll perquè hi haurà música, i també s’acabarà una mica més tard, que són aquests tres dies de la Festa Major. Nosaltres com a Ajuntament i organitzadors hem intentat que aquests tres dies inicials a les dotze hi hagi silenci.
També posarem sonòmetres per conèixer l’impacte acústic, i també un aparell que limita el volum del so. Els veïns ho saben que es farà això. S’han fet reunions amb ells i intentarem que arrel de l’evolució d’aquest any es pugui negociar o pactar o buscar l’espai que sigui més adequat per als propers anys.

Veig que continua essent massa atrevit arriscar-se a buscar nous espais per a la Festa Major. Costa sortir del centre.
Sí, molt. S’ha d’evolucionar i jo diria que també ens hem d’atrevir a que hi hagi diferents espais, diferents ofertes i que es pugui sortir del centre. Els Tres Tombs dels traginers ja es feien al voltant de l’església i només al centre, fins que ja no hi cabien i van canviar, i ara ja van pel Passeig… De tota manera, aquesta “polèmica” també fa viva la Festa Major. Si no passés res seria un avorriment.

Com veus que la FESTHI hagi fet la seva pròpia publicació, amb alguns articles, diríem, de crítica suau.
Una mica va amb el què deia abans. S’ha de reconèixer a la FESTHI la gran feina que fa, aquesta recopilació de tradició i de manifestació. Ells tenen tot el dret a portar les seves crítiques, les seves opinions, i defensar que sigui festa el dia 24, per Sant Bartomeu. Tot va per aquí. Jo el què voldria és un dia parlar amb ell. Em penso que somninant ja ho ha fet, i diria que a ell tant li fa, tot això.
Sí que hi ha d’haver aquesta passió perquè sigui completament tradicional i històric, que és la base de la FESTHI, de les seves guies de comportament i d’interpretació, Sant Bartomeu i la història, però també estem en un país que és laic. El Govern també és laic. Si vas a Santa Maria, doncs em penso que, fora del dia de la missa Sant Bartomeu, la concentració de joves no es veu mai més. Han de fer el què fan, però hi ha d’haver també un respecte i un equilibri amb totes les altres associacions.

L’any que ve tindràs 10.000 euros més per la Festa Major, perquè la Coll@nada ha renunciat a la subvenció.
Sí, bé, és una manera de demostrar la seva rebel·lia. Ells són hereus d’aquella festa major alternativa que es feia a les fosques, al Puigcornet. Es va arribar al final a una entesa, i es van ficar dins de la Festa Major. Ells són els responsables de que la Festa Major no sigui una excusa per fotre el camp de la ciutat. Com jo me’n recordo que era abans, fa 20 anys o més. Avui els petits i els adolescents, els joves, volen ser aquí gràcies a la Coll@nada, perquè volen participar. Dels 150 actes que hi ha, cinquanta són de la Coll@nada.
Però suposo que no voler la subvenció també és un acte de rebel·lia, d’antisistema, però s’ha de reconèixer, i això és molt important, que no renuncien a tot el que representa l’aportació logística de l’Ajuntament: el treball de les brigades, muntatge, desmuntatge d’escenaris, connexions elèctriques, vigilància, Creu Roja… Tot això potser val més de 10.000 euros.

Has estat quatre anys regidor de Cultura, però amb majoria absoluta. Ara és diferent. Creus que et serà més difícil portar el teu departament?
Buscar enteses és saludable. Fins i tot diria que pot enriquir la Festa Major, per exemple. Generalment, la Festa Major en sí no la fa l’Ajuntament, la fan totes les associacions. Tret d’uns quants concerts i de posar ordres al calendari al voltant del dia de Sant Bartomeu, sempre hi ha un equilibri d’anar distribuint i d’anar fent que la Festa Major sigui una mica per a tothom. Des de l’Agrupació Sardanista, passant per les havaneres, hem de comptar amb els firaires, amb les entitats esportives… Jo diria que un 70 per cent ja la fa la gent d’Igualada i les associacions. És cert que ara governem en minoria, però avui el normal és això. És saludable que hi hagi aportacions, enteses i per això hi som, per negociar. Potser hi sortirem tots guanyant.