Addicció i dependència es podria dir que són paraules similars o substantius que servirien per nomenar la mateixa problemàtica, és a dir, una incapacitat per poder estar sense les noves tecnologies es podria dir que són l’addicció més forta que hi ha avui en dia. Quanta estona podem aguantar sense tenir algun aparell o connexió a internet al nostre abast? Una de les conseqüències de la tecnologia és la poca construcció interna que tenen les persones, cada vegada més la societat està construint-se a partir del que li imposen de manera subliminal sense cap tipus de pensament crític, i els nens el va introduint però sense cap tipus de filtre i això no és una construcció, sinó una manera d’engolir. Per tant com les persones només el que fem és empassar la informació, no la construïm i no la fem nostra. Per tant les persones enganxades no estan construïdes el que han fet és una acumulació d’objectes o d’informacions sense digerir i com es senten buits el que han de fer és intentar omplir-se d’alguna cosa a través d’allò que un coneix o ha provat i n’ha obtingut resultats, és a dir, una persona que no aguanta la soledat i per exemple el cànnabis l’acompanyat i l’ha relaxat aquests inputs l’hi han servit com per curar un malestar, encara que sigui momentàniament, però aquesta manera d’omplir-se és falsa i com només s’omple momentàniament es repeteix de manera compulsiva per tal d’intentar omplir el màxim de temps. Aquesta és la funció que normalment compleixen les addiccions indiferentment del tipus que siguin.
Una de les maneres per tal d’evitar aquests tipus de buideses és ensenyar als nens a reflexionar i aprendre a on són el límit, si no aprenen on són els seus límits es sentiran perduts i aniran al que és fàcil a anar omplint-se del que es va trobant pel seu davant indiferentment de les conseqüències que es pugui trobar. Aquests límits els han d’ensenyar els pares tot posant- los, aquest és el camí on lentament les persones anem introduint aquests límits i construint la nostra identitat.
Per tant em d’intentar les persones ser amos de les nostres pròpies accions i no deixar-nos portar per la societat, d’aquesta manera podrem arribar a ser lliures, encara que sembli que anem a contracorrent.
