– Com definiries la Mostra d’Igualada.
La definiria com el mercat de referència de les arts escèniques del sector infantil i juvenil a Catalunya. És el lloc on tot professional de les arts escèniques adreçades al públic familiar vol ser. És el punt de trobada anual del sector.
– Com es presenta la Mostra d’aquest any.
Es presenta molt bé. Penso que estem consolidant moltes coses i estem obrint algunes línies. Hi ha una dualitat de coses consolidades de fa anys i algunes novetats -com la línia oberta de teatre per a joves- que són incorporacions noves que estem engegant- les i perquè es consolidin encara falten uns anys.
– En l’edició anterior es va començar a treballar en la Mostra Jove per oferir espectacles teatrals per a nois i noies. Quina va ser la resposta del públic?
Tot el sector de companyies que aposten per aquest arc de públic estan molt contents de l’oportunitat que els donem perquè som un festival que aposta per teatre per a joves. Un dels handicaps de l’edició anterior va ser que els espectacles estaven distribuïts pels diversos espais de la ciutat segons el seu format i potser van quedar una mica diluïts perquè els nois i noies no tenien massa clar on havien d’anar. Aquest anys disposem de l’Escorxador, que serà l’espai destinat als espectacles per a joves i el que pretenem d’aquesta manera és que els nois i noies identifiquin aquest lloc com el seu espai i simplement hi vagin. Poden acostar-se al pati a passar l’estona i si hi ha algun dels espectacles que els ve de gust, doncs entrar-hi.
– Enguany la Mostra no compta amb la presència de cap companyia de la comarca.
Això és degut únicament perquè no hi ha hagut tanta oferta. A l’Anoia hi ha força companyies que fan teatre per a públic familiar i hi ha anys que coincideix que estrenen espectacles i hi ha anys que no.
– En aquesta ocasió heu apostat per la implicació de diversos col·lectius ciutadans a la Mostra. Com ha estat la resposta?
La resposta en general ha estat molt bona. Una de les idees en què estem treballant és que La Mostra s’eixampli al màxim a nivell de ciutat. Hi ha diverses iniciatives: espectacles que van vinculats a tallers o l’allotjament en cases per als participants a la Mostra, del qual n’estem molt contents per l’excel·lent acollida que ha tingut. Hi ha 30 famílies que acullen artistes i encara n’hi havia més de disposades. També eixamplem la presència d’escolars: totes les escoles que han volgut anar a veure espectacles el dijous i divendres han disposat del doble de butaques de l’any anterior, unes quatre mil localitats. La ciutat ha de sentir encara més seva La Mostra; no puc imaginar que hi hagi cap nen de la ciutat que no sàpiga què és la Mostra.
– Compteu amb molts voluntaris?
El voluntariat és una part molt important que s’ha incrementat i s’ha obert a diversos col·lectius ciutadans.
– Tota la part professional s’ha traslladat al Museu de la Pell.
Sí, el fet que enguany hi torni a haver la Llotja, que feia uns anys que no es feia, ha fet que ens decidíssim a ubicar un espai de trobada de tots els professionals que aglutini els estands de les companyies, zones de trobada i intercanvi entre els programadors i els professionals, espai de menjador comunitari per fer tots els àpats… i la sala de les Encavallades és un espai idoni. El Museu serà el de punt de referència a tots les professionals del sector.
– L’aposta per les companyies internacionals continua ferma.
Creiem que hi ha d’haver companyies internacionals perquè a nivell de sector és positiu que es vegin propostes de fora, és una manera de transpirar. Enguany hem augmentat les companyies de l’estat espanyol i les companyies estrangeres es mantenen més o menys. Personalment penso que la llengua en què es fa l’espectacle no és cap problema per a l’espectador i cada companyia decideix en quina llengua el presenta.
– Econòmicament la Mosta és viable?
Segons un estudi fet per la Generalitat les xifres diuen que el volum de contractació de la Mostra és positiu econòmicament, per tant, tenim Mostra per anys.
