“La confiança en un mateix és el primer secret de l’èxit”, Ralph Waldo Emerson
En el moment en que naixem el nostre cervell és purament emoció. Encara no som capaços d’entendre, de raonar, però sí som capaços de percebre l’amor de la mare, l’amor del pare, el tracte agradable d’aquests. Aquesta primera etapa serà determinant en termes d’autoestima, doncs segons les vivències de cada un de nosaltres al llarg d’aquest temps, el nostre cervell emocional guardarà sentiments de confort, confiança, seguretat, amor, o per altra banda, si les vivències són negatives, gravarà sentiments de por, inseguretat i odi.
A partir dels 5 anys, la part racional del cervell comença a madurar, és llavors quan les persones comencem a crear un concepte sobre nosaltres mateixes i és quan aquestes vivències, juntament amb alguns factors de caire hereditari, donaran forma a la nostra autoestima.
Cada cervell madura d’una manera diferent; donem menys importància al ritme d’aprenentatge dels nostres fills i filles i centrem-nos en donar-los-hi afecte, deixem que juguin i siguem companys de joc, entenguem els seus problemes i valorem-los, i sobretot, ensenyem-los a ser persones independents. L’infant sa que amb un any no camini, caminarà amb dos; l’infant sa que amb cinc anys no llegeixi, ho farà amb sis. Treballem la seva autoestima que, al cap i a la fi, conformarà la base del seu èxit escolar, i anant un pas més enllà, del seu èxit vital.
