El Parlament aprova la Vegueria Penedès, que inclou gran part de l’Anoia

306

El ple del Parlament ha aprovat la Proposició de llei d’adaptació de la Llei de vegueries per incorporar la del Penedès a la divisió territorial catalana aprovada el 2010 i que està pendent d’aplicar. La proposició, que també incorpora la inclusió de la nova comarca del Moianès a la vegueria de la Catalunya central, l’havien presentat JxSí, PSC, CSQP i CUP i en el debat final a la Cambra catalana ha rebut els vots favorables d’aquestes formacions i en contra de C’s i PPC. Al Parlament s’hi han pogut veure molts membres de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, així com diversos alcaldes i regidors. Per part anoienca, hi eren lògicament les diputades de l’Anoia de la formació Junts pel Sí, Maria Senserrich i Alba Vergés, així com els alcaldes de Copons, Carme, Castellolí, Capellades, La Pobla de Claramunt, l’alcalde d’Igualada i vicepresident de la Diputació, Marc Castells, i regidors de Piera i Vilanova del Camí, entre d’altres poblacions.

Amb l’aprovació d’aquest dimecres, la vegueria del Penedès passa a estar integrada pels 72 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, excepte vuit municipis de l’Alta Anoia. Es tracta de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana. Aquests vuit municipis continuen formant part de la vegueria de la Catalunya Central –com s’establia a la llei inicial-, juntament amb les comarques del Bages, el Berguedà, Osona, el Moianès i el Solsonès.
La creació del Penedès com a vegueria també comporta una modificació dels municipis que finalment integraran la demarcació de Barcelona i el Camp de Tarragona. En el cas de la primera, aquesta queda formada pel Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Pel que fa al Camp de Tarragona, ara l’integren l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

Tot i l’aprovació per reconèixer el Penedès com a vegueria, el desplegament de la nova divisió territorial continua en pausa. L’any 2011, el Parlament va aprovar ajornar la constitució de les vegueries i la creació dels consells corresponents mentre no es modifiqui la norma espanyola per poder canviar els límits marcats històricament per les províncies. Tot i això, amb el reconeixement de la vuitena vegueria, la futura divisió territorial catalana estaria conformada per Barcelona, Girona, Lleida, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu, la Catalunya Central i el Penedès.

La nova vegueria penedesenca, però, queda pendent de disposar d’una regulació pròpia que en determini, entre altres qüestions, quina en serà la capital i on s’ubicarà el Consell de Vegueria. En aquesta situació també es troben l’Alt Pirineu, la Catalunya Central i el Penedès, mentre que Barcelona, Girona, Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ja tenen estipulat que els consells veguerials s’ubicaran a les actuals capitals de província i a Tortosa, respectivament.
El d’aquest dimecres és el segon gran triomf que aconsegueix el territori pel que fa al reconeixement de la seva singularitat. El primer pas es va produir l’any 2010, paradoxalment pocs mesos abans que la llei de vegueries exclogués el Penedès, quan el Parlament va aprovar l’Àmbit Funcional, equiparant la gestió interna i la descentralització de serveis en aquest territori a zones com les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona o les Comarques Centrals. La creació de l’Àmbit comportava, entre altres qüestions, la confecció d’un Pla territorial parcial (PTP), que es va començar a treballar l’any 2014 i que a hores d’ara encara està en fase de redacció.

El reclam per a què el Penedès fos reconegut com a vuitena vegueria es remunta al 2003, quan es va crear la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP). Actualment, aquest moviment ciutadà aglutina el 93% dels ajuntaments del gran Penedès, sumant prop de 500.000 habitants que reivindiquen la idiosincràsia del seu territori per motius culturals, històrics i geogràfics.

Aquesta mobilització s’ha fet visible aquest dimecres a la Cambra catalana, on una cinquantena de regidors, alcaldes i representants de la societat civil han seguit el debat d’aprovació de la vegueria Penedès des de la sala de grups del Parlament. Representants de les quatre comarques que integren la nova vegueria, especialment membres d’ERC i CiU, han arribat puntualment a primera hora de la tarda al Parlament i han estat expectants al debat dels diferents grups polítics, esclatant en aplaudiments en el moment que s’ha certificat l’aprovació.