Ni en el pitjor delsmalsons hauria,imaginat mai que es pogués arribar a unes situacions com les que hem viscut aquests darrers dies. Sembla que s’hagin begut l’enteniment i vulguin convertir la nostra societat en un món al revés.És de bojos premiar els que durant aquests anys han governat com els ha donat la gana, amb una corrupció de la qual no s’escapa pràcticament ningú. Potser algun sociòleg hi pot trobar una explicació, perquè realment jo no entenc res, a no ser que hi hagi un grau l’alienació mental tan greu que faci impossible que les persones pensin per elles mateixes. Deu ser això.
Tampoc no trobo paraules per comentar el grau de cinisme que representa veure com es posen al descobert les clavegueres de l’estat i no passa res; al contrari: els culpables es presenten com a víctimes. No voler entrar en el fons del delicte –el contingut de les converses– i quedar-se només en les formes –la legalitat o no de la seva publicació– és
considerar-nos a tots deficients mentals. Tots sabem que el govern –i especialment el Ministeri de l’Interior– varen conspirar contra els adversaris polítics. Crear mentides per desacreditar els que pensen diferent és propi de règims totalitaris. Fernández Díaz i De Alfonso són els Stalins espanyols, amb l’única diferència que no els eliminen físicament.
La transcripció de les converses fa posar els pèls de punta. Si les llegiu o escolteu, us adonareu que no hi ha ètica ni moral que hi valgui, només el fet de l’anul·lació de l’enemic, al preu que sigui. Les raons d’estat (o de partit) estan per damunt de qualsevol plantejament democràtic. Vantar-se d’haver-se carregat el sistema sanitari català és una
pura i simple indecència. Penso només en les persones que han hagut de patir-ne les conseqüències. Posar al descobert la podridura d’unes accions detestables per enfonsar el nom de persones i partits i després presentar-se com a víctimes carregant els neulers a tothom menys als qui realment són responsables, és cosa de bojos. És la idea de morir matant, però en aquest cas el que s’ha intentat matar és la democràcia i la llibertat d’expressió. És clar que si actuen així és perquè saben que tenen les espatlles cobertes. No es tracta d’un cas aïllat, en què dues persones s’han saltat els límits, és una conxorxa de l’estat amb l’ajut dels mitjans de comunicació que ignoren les acusacions i es tapen les vergonyes. Això també és corrupció. Però aquesta mena de corrupció té premi.
Mentrestant, no aconseguim pair tanta brutícia que ha sortit a la llum, a Catalunya hem de sofrir la humiliació de veure com seran jutjats els responsables de posar les urnes al carrer el 9N. Una acció sense conseqüències jurídiques però amb una càrrega política important: per primera vegada 2.300.000 persones varen desafiar una prohibició absurda per manifestar lliurement la seva opció sobre el futur de Catalunya. I això és un crim. En canvi, conspirar per malmetre la figura dels adversaris polítics amb acusacions i proves falses, no
és objecte de cap sanció, ni tan sols d’investigació. Aquest és el nivell de la democràcia espanyola. Pareu el carro, que baixo ara mateix.
Josep M. Carreras
